Foto Montse Subirats.http://montse-unamicadetot.blogspot.com/
4 – 12 – 08
M’he construït un marc de fusta que m’envolta
com si fos un quadre que camina a meu davant,
m’ha costat vida , temps, miracles... Tal volta
mai hi acabi de bastir incontables detalls.
Sa presència freqüents discòrdies enarbora...
Qui el mira vol retocar-lo al seu gust.
No els deixo. No en faig cas. Quan sigui hora
els dirà meva prosàpia : - No vull eix disgust -.
I és que si mirem ben bé les coses
els altres volen sempre el benifet
i et sotraguen la carcassa si et poses
a la contra del desig del seu poder.
No em fa falta que meu andar substitueixin,
soc tossut i segueixo quan dicta mon cervell.
Soc jo i el meu quadre vull que el vegin
com és per més que diguin que cau de vell.
M’he construït un marc de fusta que m’envolta
com si fos un quadre que camina a meu davant,
m’ha costat vida , temps, miracles... Tal volta
mai hi acabi de bastir incontables detalls.
Sa presència freqüents discòrdies enarbora...
Qui el mira vol retocar-lo al seu gust.
No els deixo. No en faig cas. Quan sigui hora
els dirà meva prosàpia : - No vull eix disgust -.
I és que si mirem ben bé les coses
els altres volen sempre el benifet
i et sotraguen la carcassa si et poses
a la contra del desig del seu poder.
No em fa falta que meu andar substitueixin,
soc tossut i segueixo quan dicta mon cervell.
Soc jo i el meu quadre vull que el vegin
com és per més que diguin que cau de vell.
un bon marc per a l'obra d'art que és cadascuna de les vides
ResponEliminaEn la vida i de la vida en podem extreure tantes variants...! Anton
ResponEliminaEls altres, sempre els altres...
ResponEliminano en facis cas Anton, nosaltres i els nostres anys ens donen totes les indulgencies !
No en fem cas.Que facin via, i si no que passin i tanquin la porta,que caram, Sempre obeïr, que és creuen...Anton.
ResponElimina