Pàgines

▼

dimecres, 1 d’octubre del 2008

104 - COM L'OLIVERA


30 – 9 – 08
Soca d’olivera eterna
De dos braçades hirsutes a dalt
Esclates com matrimoni perfecte
Que baix és junt, dalt separat

Que viu del terra i aigua mateixes
I dispersa enlairant-se el seu treball.

Cuidem la soca revellida
Alcem la braçada al espai.

Baix la voluntat de ferro,
Il·lusions, fantasies volant.
a

4 comentaris:

  1. Jesús M. Tibau1 d’octubre del 2008, a les 20:30

    arbres plens d'històries a qui no els cal parlar

    ResponElimina
  2. rebaixes1 d’octubre del 2008, a les 21:33

    Si parlessin les oliveres, quants llibres ompliríem. Ara imaginar... L'avi Anton.

    ResponElimina
  3. zel1 d’octubre del 2008, a les 22:00

    VAJA, ANTON, SENSE SABER-HO HEM ANAT DE TEMA CAMPEROL, AVUI!!! gRÀCIES PEL TEU AMABLE COMENTARI, EL TEU TEXT EL TROBO PRECIÓS!!!
    Molts petons, i m'agrada molt la teva música...

    ResponElimina
  4. Albanta2 d’octubre del 2008, a les 0:02

    És un plaer poder llegir aquestes paraules tan cohesionades amb un fons musical tan relaxant.
    Moments per recordar!!!

    ResponElimina