26-11-20.—FOTO SILVIA V.V.

Corrent per la bosquina t’amagares

entre brins d’herba seca ben armada.

No erets poruc, el teu brill m’entusiasmava.

El primer que coneixia se’m descobria

i joiós d’omplir el cistell et remenava.

Al taulell de la cuina erets el príncep

que, orgullós, ensenyaves teva tossa.

El desig de menja de tots duia paella

que fregia amb bon oli ta supèrbia

i les forquilles lluitaven amb seus deliris

i un tros de pa era ta vestimenta.

Quina joia en els ventres produïes...!!

Algun rot, so d’alicón de banda,s’esclamava

donant gràcies al mataparents que no matava.

DE REBAIXES 20.- ANTON.-T.E.- 26-11-20

13Tu, Montserrat Masip Miró, Manoli Lleberia Catala i 10 persones més

 EN RECORD DE MARIA SERRA, QUE FOU LA MEVA MESTRA DE CAGANERS L'ANY 1935

........................

Capitana erets de la pollada que obeïa a voral

quan teva atenta mirada amb delit s’obria

i ajudaves a tots en primigènia lluita per la vida.

La canalla a vora teu fent COSTURA, fent de mestra,

sense regla per enrogir la ma culpable,

però reverenciaves el cabell i galta acaronaves.

Defensaves al plorós que rebia cop o pessigada

i quan la guerra s’encenia posaves pau sublim...

Prou recordo quan em pegaren per dur dol del pare.

no volia, en bon fi, el valent que negre jersei tingués...

Ens collires del braç i donant-nos un petó a galtes,

digueres:... i ara abraceu-vos i perdoneu per sempre

Que mai més, heu entès, mai més us pegueu...!!

Persona valenta sempre. Inarrugable davant el perill.

Voluntat per superar-ne tots els treballs i reptes...

Bondat ,estima, amor i pau en la gran veritat.

Ai, Maria, et reconec com la mar

que en son embat romp les roques

i en seva estima besa la sorra arribant...

Sempre et recordaré com a mestra

que m’ensenyares a l’altre estimar i perdonar.

23Tu, Montserrat Masip Miró, Dolors Fortuño Escoda i 20 persones més

5 comentaris

8 comparticions

Comparteix

 El seu melic li resultava un bon didal

que usava per furgar el ventre.

Es deia que era sols un tros de carabassó,

verd i tendre no com pastanaga roja i dura...

Havia enramat la seva mare els braços i peus

en aquell marge de llicorella

que li recordava la seva aspra terra

on el cep donava un vi d’infern a gola

i pensà que podria ser galet per degustar

les excel•lències del terrer...

Ara, ell sols era un carabassó il•lusionat

no donava per més, però amb tenir-ho s’acontentava.

Potser un dia el fregirien o el bullirien

i junt amb altres menjars faria bona tossa.

No es considerava molta cosa, sols un carabassó.

DE ARREPLEGANT TRENETS III

ANTON.- T.E.- 26-11-14

M'agrada

Comenta

 26-11-20.

MARADONA... ON ETS ?

Nuvi –rei de la pilota,

Amant – ingent de la droga...

Has deixat teva emprenta

en lo sublim... !!

La excelsitud en el joc, vas ser-ne el Màxim...!!

Llàstima de no acollir-te

A la benignitat...

Deu i Dimoni... !!!!!

Per què perderes l‘equilibri.

Si erets el més alt !!!

On siguis sigues Nuvi – Rei... !!

Posa al pou els perjudicis

que tots podem tenir...

Abandona ser Amant...

DE REBAIXES 20.- ANTON.-T.E.- 26-11-20.

7Tu, Montserrat Masip Miró, Manoli Lleberia Catala i 4 persones més

1 comentari

Comparteix

 PETIT HOMENATGE A CARMEL BIARNÉS.

Impulsor cultural de la Ribera d’Ebre,

des del seu pensament i sentiment en eixa corrent

hi buidà immens impuls. A ell, en el record, verso

aquest instant de joia de la celebració del

30 aniversari del Centre d’Estudis Ribera d’Ebre.

Ahir dia 22 -11-13 a Riba-roja d’Ebre tingué lloc

L’atorgament del XVI premi d’Assaig, premi Artur Bladé

I Desumvila

.......................

Quiet l’instant dins la barca

que, mil•lenària, resta corpresa

entre ramatges, canyes i tamarits.

Ve del lluny i ancorada, anul•lada

no fa profit a pesca pel que la crearen.

Des de l’espona roja el riu va quiet.

S’ha despertat del somni el Carmel.

Ha pensat reparar fustam de barca.

ell, que ve del temps ignot, somnia

en ressuscitar els queviures del pa i vi,

Blat i cep, llaura i esporga...

Vol seguir riu avall, camí de sirga, ruc de frares,

senders perduts on renovar còdols i criteris

i abocar entusiasmes nous, horitzons de llum.

Repararà la barca, somni de llargues nits

i rondarà amb la perxa prement l’aigua,

collint amb la ma el gust del líquid

que en els vorals encara es reguarda d’insults,

de riuades de pensaments destructors.

En el seu somni la veu ja com navega

contra la lluita del instant que del fosc retroba.

Quant de barcatge arreplega la barca...!!!

Setrill d’oli,catrana de vi, cistells,

pitxells de terrissa... ,caçuts, aixades,

dalla i fals,... Mil objectes mig perduts....!!

Ai, Carmel, no et falta ni el llibre per navegar.

DE REBAIXES 13.- 23-11-13.- ANTON.

................

Ahir per la nit, invitat per la regidoria de cultura de

la Torre de l'Espanyol vaig assistir als actes esmentats

9Tu, Montserrat Masip Miró, Manoli Lleberia Catala i 6 persones més

4 comentaris

3 comparticions

Comparteix