3 – 9 – 10
Com més camino endavant
Més feixuc em sento mon viure...
- esquelles de ramat que s’amorria
quan pedra i gos volen aturar
el perill d’entrar
en pastura verinosa -.
Senyalen els reclaus
el punt de son encontre.
Quan aixequis la llosa
allí espera l’insurrecte
per dispersar el verí
en ton caminar ingenu.
Mira la pell del terra
com estarrufa l’herbam...
No atansis mans
que el card panical
vol clavar-te ses punxes
per aclaparar gola
i crit d’esglai llueixi.
Com més camino endavant
ResponEliminamés feixuc em sento mon viure...
I fins i tot el meu somriure
sembla que se m’està acabant.
Esquelles de ramat que s’amorria
quan pedra i gos volen aturar
jo em poso com boig a cridar
per qualsevol llop que m’arremetia,
el perill d’entrar
en pastura verinosa -
se’m queda l’ànima fosa
i no les puc aturar.
Senyalen els reclaus
el punt de son encontre.
Allí el sol es vol pondre,
es hora de tancar claus.
Quan aixequis la llosa
allí espera l’insurrecte
tot ben quiet i recte
apartat que li fas nosa,
per dispersar el verí
en ton caminar ingenu
bufa amb l’alè tot nu
que la picor no et desesperi.
Mira la pell del terra
com estarrufa l’herbam...
ja sols queda fulles d’agram
rossegades amb dents de serra
No atansis mans
que el card panical
pot fer-te molt de mal
tan si després com abans
vol clavar-te ses punxes
per aclaparar gola
sense deixar-n’hi una de sola
agafat en ses xarxes
i crit d’esglai llueixi.
Com entre els cabells reveixí.