Pàgines

▼

dimarts, 3 d’agost del 2010

QUAN SOMNIÏS ... foto album picasa mariona


3 – 8 – 10
Quan somniïs
pensa en fer-ho realitat.
entra en la fantasia,
embrions de certesa,
amb concrecións de veritats
que s’escapen
si no som valents
de collir-les.

Sense rampells
el mon no avançaria...
Estancat en l’avarícia
crearia sols l’enveja
que subjecta ma immòbil...
Deixem les falòrnies
i afavorim les cireretes
de les il·lusions
a

5 comentaris:

  1. zel3 d’agost del 2010, a les 12:43

    Antón, estimat, si vas aquí,
    http://xiudram.blogspot.com/

    trobaràs una casa que he obert pensant en tu, i ho diu ben clar el primer gadget de la barra dreta... ja saps que t'estimo!

    ResponElimina
  2. Jesús M. Tibau3 d’agost del 2010, a les 18:00

    tenir somnis sense l'empenta per dur-los a la realitat, et pot fer viure un món fals.
    Una abraçada

    ResponElimina
  3. Joana3 d’agost del 2010, a les 18:48

    Sort dels rampells que ens empenyen a continuar mirant endavant, caminar i sorprendre'ns.
    Una abraçada Anton

    ResponElimina
  4. Carme Rosanas3 d’agost del 2010, a les 19:45

    Signaria jo el teu poema, ja que penso ben bé com dius... però porta el teu llenguatge inconfusible i ningú creuria que l'he e scrit jo :) però m'agradaria.

    No deixem mai de donar un punt de realitat als somnis!

    ResponElimina
  5. Pilar3 d’agost del 2010, a les 23:04

    Sempre m'han agradat les cireres...Com a arrecads i com a sinònim d'il-lusions. M'has dbuixat un somriure.

    ResponElimina