foto google imatges
9 – 1 – 09
Qui airejava amb tendresa ....
qui rebia amb il·lusió...:
- Els mirallets dels teus ulls
em trabuquen, m'atreuen a tu...
Que contents estaven...
s’havien trobat.
Amb tant aire que circula
poder posar-lo en son vas...!!!
El miracle el tenien els dos,
allí, collits per sempre del braç.
Instarien el mirar en el futur
avançant
sabent el que volien
delectant-se agomboiats.
Amb el fred que tinc, també em sembla molt bonic que vulguin anar agomboiats! Aix, em sembla que tinc febre... quin miracle l'amor, oi?
ResponEliminaaisssssssssssss, que maco, entren ganes d'enamorar-se o re.enamorar-se eh? preciós, Anton, una abraçada :)
ResponEliminaEeeei!! què romàntic!! :-)) Agafar-se del braç i mirar cap endavant!
ResponEliminaMolt, molt maco!!
Caminar plegats seguint un mateix camí i mirant tots dos en una sola direcció: el futur, és veritablement un miracle que no s'hauria de desaprofitar.
ResponEliminaEls ulls, la mirada ho diuen tot!
ResponEliminapetons Anton!!!!
Com sempre, preciós...
ResponEliminaUna abraçada, Antón!
Malalts d'amor? No! aquesta és la millor medecina!
ResponEliminaCaminant plegats i amb un somriure... el camí es fa planer.
Que bonic!
Una abraçadaaaaa!
PD.Per cert, no coneixia la paraula agomboiar i l'he haguda d'anar a mirar. Sempre aprenc paraules noves aquí. M'agrada, ets un pou de sabiesa, Anton!!!