
foto Studio Stoner
8 – 1 – 09
- NO ET REBAIXIS – li deien...
I el pinetell ascendí
amb la copa plena
brindant al aire.
I es sentí orgullós,
podia jugar amb el núvol,
fins dirigir-lo, ensenyar-li camins.
Dalt del pujol
ho componia tot amb la mirada.
Ni la boira matinera
ni el gebre gosaven tocar-lo.
..............................
Baix a sos peus,
humil,
el timó florit
el perfumava.
Tots dos són bonics, tots dos són importants... difícil seria haver de triar entre l'un i l'altre. Bon dia Anton!
ResponEliminaque maco Anton, com sempre saps trobar les paraules adequades per la imatge.... Una abraçada :)
ResponEliminaEl contrast és el poema! Com anem de fred? Ja ens faràs algun bonic poema de neu!
ResponEliminaEl pi és un arbre nostrat i m'agrada però no més que el timó, que potser és més humil però per a mí és molt més proper.
ResponEliminaAvui sopetes de timó???
Guardeu-vos del fred!!!
Petons.
=)))
PD. He pujat el teu trenet a dalt a l'apunt d'avui. (a veure si demà els angelets fan ou ferrats, hihihi).
Què maca és la idea del pi jugant amb el núvol!!
ResponEliminaUn pi afortunat!! :-))