FA NOU ANYS
QUE NOSTÀLGIA, ENYOR I ESTIMA
VOLEN RETROBAR-TE...
!!!
................................................
T’allunyares
fonedissa com posta de sol
I ens vingué
la fosca que no dugué consol.
Ni lluna i estels guaitaren aquella nit
La negra hora deixava
trist neguit.
Qui no voldria
que guaitessis de nou
I esclatessis com
vivent ocell que es mou.
Et miro al
lluny i em senyales que ets sempre aquí
I escarbo en
la memòria i arreu et veig junt a mi..
6-12-20.-
ANTON.