ENS HA DEIXAT L’AMIC JULIAN MASIP
Persona generosa, pulcra en seu treball, sempre
es distingia per la vera amistat, donant fe en tot moment la seva estima al
poble i al terrer. Varem tenir sempre una relació d’amics sense fissura, amb
l’ajuda que correspon a fructífera relació. Sempre en meu record l’he de tenir
i en falta l’he de trobar. Anton.- 15-3- 18
.......................................
Embolcallat en la melangia de la tristesa,
i amb singlot a gola esperant el plor,
he sabut de tu que amb la nuvolada marxes
vers el caminal etern del teu infinit.
I ha vingut a mi el teu noble somriure
que sempre amb conversa usaves com amic.
Falta faràs a molts que et teníem bona estima
per que en tu sempre brotava com d’aigua en riu.
Jugaves amb les pedres amb mall per fer-ne
marge,
tisores i xerrac pentinaven acaronant-lo tot
l’arbriu
i el marge et parlava de ta feina que l’eternitzava,
els arbres et regalaven, joiosos, seu fruit
diví.
De parla
i somriure, amb ells en treies seva estima
i tots et coneixien com a cuidant noble i amic.
Et trobaran en falta, fets i parla que els
dedicaves...
Era un conjuri del bon fer que sempre vas
tenir.
Nosaltres et recordarem, i falta has de
fer-nos,
quan no et trobem pel poble o seguint nostre camí.
Fins sempre, amic, bon amic, perfecte
amic.-Anton.
DE REBAIXES 18.-
ANTON.- T.E.- 14-3-18.
