CASTELL DE FOCS...
( Inspirat en la foto de I. Pilar Valero Herrera,
immortalitzant el moment final en la festa major de Vilafranca del Penedés.
Sobre tot dedicat a la meva amiga... anton )
La festa major arriba al fi
i l’últim esclafit de trompetes i trombons
i el desmai de clarinets i violins i violes
sembren el gran finestral negre de la nit
en un esclat de foc d’acolorits flams.
De la negror extensa, ara, el finestral és llum
i sondroll com compassos de melodiós ball.
Creix l’arbre de les clarors amb espetucs
que alluenten les mirades que dormien la nit...
Es difonen enlaire les flors brunzint esperit nou
i esclaten i pugen al paroxisme
i baixen
esmorteïdes, mentre altres s’inflamen
en una lluita encriptada abans
que romp portes i s’esberla
successivament
i omple la foscor de coloraines que lluiten
per ser vivents regnes en seu efímer traspàs...
La llum viu repetidament en repents esglais
i s’obre l’ocellada com flors fins l’intern de calcers.
com mans ensenyant seus dits esclarits
espetegant soroll i llum en miracle expansiu,
com si un gramull d’ocells encès llencés llàgrimes de goig.
Com rusc obert al cel l’abellam desplegués eixam al vent
amb la coreografia immensa retinguda, abans, dins l’arna.
Lluernes fan d’estels embriagant plàcidament l’espai...
Quanta meravella es manifesta fins el llampec i tro final.
..............................................
Quanta delícia, la festa major!!
Podria tenir millor final
quan la llum reverbera,
quan la veu és agut so
com tamborinada de tempesta
que plou claror d’immensitat,
quan el mirar és abraçada i bes final ?
DE REBAIXES 17.-
ANTON.-T.E.- 30-8 // 4-9-17
