dilluns, 5 de juny del 2017

PARAULA,PARAULA...aquarel·la


Em cobreixo del ventijol que alena...
He escoltat paraules netes, clares,
també d’abruptes com coves profundes
- musica en clau de do com so d’alicó o baix-.
I és que tant circula per donar amor o revertir odi.
La paraula s’escampa com gra de sembra
i vindrà la dalla a segar...
Seran netes les gavelles
si hem birbat les males herbes...
I els grapissos restaran deixalles
en l’arè que neteja nostre blat...
Al corral de les aus de posta i carn deixem-los,
elles aprofitaran fins l’últim borrim...
Tot té beneplàcit, fins de les restes
en podem fer ous i carn per subsistir...
Paraula, paraula, que seriem sense ELLA ?

DE REBAIXES 17.- ANTON.- T.E.- 2-6-17

divendres, 2 de juny del 2017

CARTA OBERTA A CARLES CAPDEVILA...


CARTA OBERTA A CARLES CAPDEVILA
D’UN SER QUE L’ADMIRAVA I ADMIRA.ANTON.
Nostre compromís: el futur...
Tot és efímer. Nosaltres ho farem realitat
La ma esgarrapa la paraula adequada
i el llavi pensa deixar escapar la veu
La mirada s’extasia en el bellugadís mon
que mou i remena i se’n aprofita de tot
i ens deixa les engrunes de les destroces
de les lluites, guerres de mort de la vida...
Tu veies en teu somriure, el beneplàcit futur
d’un mon regit per la concòrdia de la paraula.
L’ensenyar i ensenyar-se en la bondat
en el somriure ple que satisfà i uneix criteris,
que consola i fructifica un estatus de pau i amor,
que dicta decàlegs d’unitat d’empatia,
que aparta la malicia per que la bondat prosperi.
Has marxat deixant la feina latent, viva,
i t’hem d’agrair l’esforç que semblava complaença...
Envia’ns el teu àngel, paraula que ens somriurà sempre.
El teu llibre és viu per que arreu es fulleja,
DE REBAIXES 17.- ANTON.- T.E.- 2-6-17


BUSCO,,, aquarel·la


Busco la llum
i trobo la fosca.
Busco l’aigua
i trobo la tempesta.
Busco el somriure
i trobo el plor...
I si busqués la carícia ?
La vida està plena de sots,
de rossolar per pendents,
de pedruscall davall del peu...
Ens acostumem a la fosca,
tempesta i plor ...!!!
Arreu la veiem i no ens en lliurem.
Provaré de donar la carícia
a veure si canvio
fosca, tempesta i plor.

DE REBAIXES 17.- ANTON.- T.E.- 2-6-17

dimecres, 31 de maig del 2017

PARAULES,,, aquarel·la



Pau, ordre, silenci, quietud,
concòrdia, harmonia,assossec...
Quantes paraules plenes de vida
i les tenim en un racó esperant
com una posta de sol acolorida
on cada instant ens clama, ens xucla.

DE REBAIXES 17.- ANTON.- T.E.- 20-5-17

dissabte, 27 de maig del 2017

COM OCELLS... aquarel·la


Despert, destapà el cos...
Prou pensava en peus al mosaic...
A la claraboia el pardal
esmolava el bec...
Soroll vidriós metàl·lic
no becava formigues,
ni papallones ni cucs, ni mosques...,
era el seu morse que connectava
amb els altres companys i companyes...
Oh,ja no era un bec sol que s’esmolava
i el xivarri el despertava de ple...
Una fregasada als ulls
i a peu nu arribà al finestral
Baix al carrer el tractor no callava
Al compàs d’aquella musica,
un grup de persones
buscava en sa parla
la claror del sol entre núvols
i la paraula fluïa com becs de pardal.
Quines coincidències !!
Amb el bec circulen els secrets matiners.
DE REBAIXES 17.- ANTON.- T.E.- 17-5-17

dilluns, 24 d’abril del 2017

ROSA I LLIBRE.- DIADA S. JORDI... aquarel·la


ROSA I LLIBRE.- DIADA S. JORDI.
És festa.
És el neguit que em porta
on llibre i rosa fan camí.
Entro en el pou, ombra
sombrall, foscor...
Llibres sense tapes
em cauen damunt...
Pluja de pètals i fulles
m’esporugueixen...
La negrot del lloc em besa.
Les lletres cauen del suport
Ulls de gat se’m obren
i la visió se m’aclareix...
On soc... ?Tot es mou...
El vertigen aclapara....
És la sang del drac...!
La tradició d’un poble !!!
És festa del cor la rosa,
és festa del cap el llibre.
Festa de la dignitat !!!

REBAIXES 17.- ANTON.- T.E.- 23-4-17

dissabte, 1 d’abril del 2017

CALLAT I QUIET... aquarel·la



Callat i quiet escoltava
que deia el núvol intrèpid...
Xerrotejaven les marmanyeres,
voltors que destrossen la carnassa
i prop d’ells jo era com un territ ( ocell) 
callat i quiet que escoltava.
Els grans poders usurpadors mouen,
Disposen,obliguen,...son ells el manament
i jo reitó sols em queda moure ales
amb vol d’arbre en arbre amb escany de veu
prevent-ne ratera que em trenqui potes per sempre.
DE REBAIXES 16.-ANTON.-T.E.- 1-4-16

divendres, 31 de març del 2017

LA FULLA SECA... aquarel·la




La fulla seca tenia seus records
Quan a l’arbre per la saba era besada.
Un dia, fluixa, va caure... El vent l’amoïnava...
- Deixa’m... no m’apartis de meves il•lusions.

No vull caminar per senders desconeguts
On les paraules emmudeixen seu so
I l’enyor em vindria a visitar omplint-me de por.
Recordem els moments de la suau carícia,
Quan tu, ventijol, ens feies que ens beséssim
Acaronant-nos en dolça i frugal companyonia...
DE REBAIXES 15.- ANTON.- T.E.- 31-3-15.
.......SILENCIS
55.- La veritat de la mentida és repetir-la incessantment 
fins que cau com veritat inqüestionable.

dijous, 30 de març del 2017

LLUITEM PER TROBAR-NOS... aquarel·la




Lluitem per trobar-nos en el futur 
que s’escapa quan el tens. 
Ell no té hora precisa
i espera propet del present com el callat silenci 
que en un no res d’airet suau volem que parli del demà.
Que serà el demà , ens espera un futur probable o possible?
La lluita en vers el futur ens sotmet sempre...
Per què estem irremissible en el present 
que potser ni és això... Quan temps donem a l’instant present?
En el dolor aspirem a un passat o un futur
que ens tregui la lluita, el pesar, la tristesa.
En l’alegria...Com s’escurça l’instant...!!!
Ens aferrem a un present curt o llarg a voluntat...?
-Quan dura...? Ja s’acaba...? Ja soc lliure... ?
I l’instant camina i camina i camina... I és present ?
DE REBAIXES 16.- ANTON.- T.E.- 29-3-16.

dissabte, 18 de març del 2017

EN ELS 18 ANYS DE LA NETA TAMARA...foto de un dia a la granja.


EN ELS 18 ANYS DE LA NETA TAMARA
Avui, és dia gran i feliç per ella i per tots
I és que la veig amb divuit  anys, quina delícia al cor!!
Se’m apareix com presseguer a punt de florir
amb pètals a les galtes que em fan fruir...
Amb mirar tendre, cofoi, amable,satisfet,
manejant el cabell com ales de moixonet....
Amb la paraula que brolla de dilecta font
que distesa i segura no para en son fluir dolç...
Que parla i diu coses sàvies sense embulls explicant
o acudits que fan esclatar riallada a la seriositat.
Es un no parar de parla i parla i no es cansa de dir
com si tingués maquineta de fer embotits
i això fa que tinguin adeptes els seus concerts
a casa o a l’institut, amb la colla o al carrer..
Es una joia que ha crescut a vora i no sé com
ja que menuda era un esquitx que em distreia el son
Fer-la llegir era calvari, mai li venia de gust
i ara fins recita trenets del iaio amb el poble junt.
Li agradava el xocolata i s’embrutava del tot,
ara es posa a fer paelles que els àngels hi canten a cor...
Podria ser locutora, hostessa o del teatre fer son sou...
Matemàtiques li bullen redones com de gallina ou...
O sigui que ja pot seguir aprenent i  aprenent
amb la paraula al davant es farà bon lloc com veieu...
Un dia el seu cor tendre li clissarà ull a algun noi
i qui sap si fan parella i junts en fan casa per a tots.
No seguim amb els desitjos, que per mi son els millors
me l’estimo com ella ens estima amb sa gràcia al cor.
FELICITATS EN TEU DIA
QUE TOT PORTI ALEGRIA
I A SEGUIR AMB PAU I AMOR.
ANTON.- T.E.- 18-3-17.