PEDRUSCALL... aquarel·la

Pedruscall que ara rodola...

Remuga el vent arranant camí

refregant pols i còdol, pedra menuda,

vent que escombra tot aquell neguit...

Sender que em portes la vida,

sender que segueixo, és el que tinc...

Esperaré veure la lluna com lluerna

que estengui llum calmosa en la nit.

Que no calli paraula visible de joia,

que aplani el temps desprès de la ventada

i que reneixi l’instant, el moment feliç.

DE REBAIXES 16.- ANTON.- T.E.-9-8-16

ARBRE VELL... aquarel·la

Arbre vell, recargolat de soca,

sabem que tens la força de la vida

que d’un llarg imperi vas guardar...

Has viscut totes les llunes inversemblants

que en cel i terra i mar han set possibles

i ara, decrèpit, aguantes arrels com sogues,

brancall com serps donant vida als pollancs...

Tens la saba del miracle que no té pausa

vivint amb lluita els bons i mals instants...

Tu ens mostres el resistir esgolant –te dia dia

però aguantant sempre incòlume

davant cadenes iniqües i crudelíssimes destrals

Arbre vell, segueix donant coratge,

rebrotant quan t’esqueixen  el brot nou cada instant.

DE REBAIXES 16.- ANTON.- T.E.- 2-8-16.

LA POMA... aquarel·la

La poma és viva, relluent ,

encara que hagi caigut de l'arbre.

En el sondroll no s’ha mal més.

Apercebut  l’arbriu 

havia posat coixí de fulles

per que no és fes mal..

Les joies s’han de cuidar !!.

Ulls picardiosos se la miren

recordant el primer pecat...

Poma rodona, pit a l’aire,

esvelta , somnis d’adolescents...

El sol se la mira

com llueix en seva finor

i com l’escarn d’ella, retornant-li

el bes de llum que li dóna

l’incita en seva glòria de poderós!!!

DE REBAIXES 16.- ANTON.- T.E.- 1-8-16

I SEGUIRÉ... aquarel·la

I seguiré mirant el núvol

esperançat de la llum

que dins seu engloba,

i que l’amaga per esclatar

al temps en mil rajos ...

DE REBAIXES 16.- ANTON.- T.E.- 30-7-16.

LA CLEPSA ESTÈRIL... aquarel·la

La clepsa eixorca, estèril de pensa

és com nit fosca irreductible

davant riu procel·lós,

atzucac o paret ben blindada,

camí on rossola el peu...,

La clepsa, repeteixo,pot ser com nit

de foscúria de tenebra on la idea

no neix, no esclata en l’intel·lecte,

però com un brull de llum pot entre núvols

sorgir l’instant clar, obert,

i esgarrifar la força que li dóna la llum.

DE REBAIXES 16.- ANTON.- T.E.- 30-7-16. 

PARENTS D'ESPARDENYA... aquarel·la xinesa

Eren parents d’espardenya

de caminades llargues

on la conversa era fonteta

de diverses sortides

i de gust fet a mida del dir.

Qui defensava l’ hipocresia,

qui defensava la estultícia

i la barreja era un caldet

que feia miracles

que en mig la corruptela

creixia com en santuari

de monjos les creences...

DE REBAIXES 16.- ANTON.- T.E.- 27-7-16

EL VENT... aquarel·la xinesa

El carrer va ser arreglat

pel vent

a la seva manera....

Raconades de fulles,

papers abandonats

volant com ocells i ajocant-se.

Tot en gran desori...

Es parava, s’alçava

i continuava el seu passeig

qui sap si buscant companys

per fer la crítica aspra o suau...

En el mare magnum el vent

dirigia el concert al seu aire.

DE REBAIXES 16.- ANTON.- T.E.-28-7-16.

DEL DUBTE... aquarel·la xinesa

Percebia tant el Sí

Que fins el dubte va afirmar.

DE REBAIXES 16.-ANTON.- T.E.- 27-7-16

CANTIRET... aquarel·la

No cal que enlairi el crit,

sí que aixequi el cantiret

que amb bon raig satisfà

a qui vol engolir el seu cordell...

DE REBAIXES 16.- ANTON.- T.E.-25-7-16

FINESTRAL... aquarel·la

Com si li buidessin els ulls,

l’habitacle amb els finestrons oberts

deixava penetrar el ventijol.

Paraules en llibres i papers

revelant-se havien sorgit dels caus

i embarcaren a lloc nau i carrer

En el cel florit de lluna ,l’espai

somreia com blanc de prunera en abril.

Tot era platejat...!!!

Fins els petons de cortines

es banyaven en el finestral

i l’aire entrava feliç

repassant d’abraçades tot l’habitacle.

DE REBAIXES 16.-ANTON.- T.E.- 23-7-16