RELATS CONJUNTS.- MONS PARAL·LELS
basat en un quadre de Daniel Estebe
Escrit d’Antoni Fortuño Sas – 17 – 10 – 09
Quan li varen encarregar els seus amics per escriure una novel·la estrambòtica en que tot fos fals fins els plantejament ...,va pensar en titular-la MONS PARAL·LELS... una fantasia quasi inescrutable per ell sol.
Hauria de demanar ajut d’algun personatge extravagant per anar comprovant les seves reaccions i sobre un conglomerat de coses adjudicar els resultats i el que ells actors sentien..
Diríem que podria ser veure com actuen dos bessons en llocs, situacions programades, actuacions reals físiques i mentals...iguals.
Els seus pensaments derivaren quan li vingué la idea dels bessons. Ell sol en dos estats d’ànim distints podrien fer-li arribar el que sentirien les dos persones nascudes en un mateix part..
Sabia també que en temps dels seus estudis universitaris s’explicava que alguns o molts dedicats a escriure, pintar, buscaven situacions límit per després plasmar-les amb la ploma o pinzell.
- Tu ets abstemi de tot – li deia la seva parella – no tastes ni alcohol ni drogues, i si no et poses en perill, com pots canviar els teus criteris vers quelcom si no et situes en dimensions diverses, diferents,.per estudiar-les?
Aquestes paraules li feren veure com havia d’actuar.
En el saló d’estar de casa seva s’assegué plàcidament mirant tot l’entorn. Com el veuria després d’una borratxera fenomenal, o unes quantes pastilles d’èxtasis...
Allí tenia la clau del seu èxit, ho provaria.
Sabia de memòria l’entorn que el rodejava, ell l’havia decorat...
Quan les pastilles meravelloses treballaven de valent fou capaç de veure el canvi...
Ara, dins del seu mon real hi tenia els MONS PARAL·LELS. No es trobarien mai.... La novel·la la escriuria, però les pastilles d’èxtasis les deixaria per altres.... ja havia vist prou amb el canvi de la seva sala d’estar i sols era el començament... No estava per tornar-se boig.
