dilluns, 29 de novembre del 2021

 Caminen eixalats,ja no volen,

no canten veus, ans tot alegria
i el corb negre llença les Os
esclafant-les en la singlada.
En el gran roc rebota el crit
que abans reietó mirava
sumit en l’escletxa
que deixa veure la dificultat.
La tarda es dissol
i no ensopega l’hora.
Sospirs d’ocells ronquegen l’ajoc
i el flaire gasós de la llum
caurà esboirant-se fent llampurnes ...
Dormen, ja les formigues
i el ressò dels sospirs
obre la finestra del llençol.
La nit farà escriure nous versos.
DE ARREPLEGANT TRENETS III
ANTON.- T.E. – 29-11-14
No hi ha cap descripció de foto disponible.
Tu, Montserrat Masip Miró, Manoli Lleberia Catala i 11 persones més
3 comentaris
3 comparticions
Comparteix