17-10-20.
L’adolescent, l’imberbe pensava
sense gosar esclafar les paraules
que li venien a veu tot just pensades:
- Quina joia més esplèndida,
ni una exposició de quadres la supera :
- Amb el que veig i amb quant desitjo...!
Quins pètals en boca,el xoc seria de mort !
I els dits, com somniarien amb el toc...!
I prop d’ella son perfum em meravella d’olor !
Que vingui a mi la Gràcia, seguirem camí d’amor...! -.
DE REBAIXES 20.- ANTON.- T.E.- 17-10-20.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada