Pomera florida, blanca...
Noia en mig la fullaraca...
Llibre obert amb fulla al vent...
El ventijol esgruna paraules...
Sanes s’escriuen en les fulles...
I es transformen en son intent...
Paraules ara en son pètals
D’una rosa que floreix...
La noia ha collit la rosa...
Pomera és núvia del temps.
DE REBAIXES 16.- ANTON.-T.E.- 23-4-16
Bon Sant Jordi, Anton!✿
ResponEliminaUna rosa i una poesia magnifiques! que tinguis un molt bona dia i diada de Sant Jordi!
ResponEliminaBona diada de Sant Jordi, Anton. Una abraçada amb l'olor de les roses.
ResponEliminaLa rosa ara és al teu full
ResponEliminai els pètals són les paraules
que un ventijol d'amistat
va escampat per la xarxa.
Per un Sant Jordi ben inspirat, Anton