Pàgines

▼

dimarts, 23 de setembre del 2014

SI CALLES PENSARAN... aquarel·la


2 – 12 – 10
Si calles pensaran que escoltes...
Quants de silencis n’hi ha que parlen
interiorment.
No cal escenificar la veu,
reclamant espai i controvèrsia.
Els sons es perden
seguidament de ser expressats
quan les orelles tanquen.
DE ARREPLEGANT TRENETS III.-ANTON.-T.E.
a

3 comentaris:

  1. Ramon23 de setembre del 2014, a les 13:31

    Si senyor: el silenci; els silencis: un valor d'expressió molt potent i a voltes molt més amable que algunes paraules.
    Salut, Anton.

    ResponElimina
  2. Ramon23 de setembre del 2014, a les 18:02

    Alerta: no s'ha de confondre amb el silenci dels que no tenen res a dir, hehe.

    ResponElimina
  3. Carme Rosanas25 de setembre del 2014, a les 13:07

    Massa orelles tancades, hi ha i massa boques que xeren per no dir res.

    El valor d'escoltar és important. I el silenci també.

    ResponElimina