Commemorant
el teu DIA
en que iniciaves teu nou camí,
no em pregunto: Noia, on vas ?
Veig el nostre temps que de lluny
porta les paraules de nostre lema...
Constituirem
i construirem Pau i Amor...
Era tot nostre dictat,nostre fer, nostre
dir...
Somni que contra esculls realitzàvem
i omplíem eixes estrelles, amb Treball,
Constància, Solidaritat,Voluntat
Neguit i Delit de superar fracàs i victòria.
Aferrats a la torxa vencíem les pors,
els dubtes, les contrarietats...
Avui, no em pregunto: Noia,on ets ?
Com nuvolet que apareix i s’esborra,
que retorna en claror i fosca,
que obre horitzó i senyala dia i nit,
que em portes companyia...
ETS AQUÍ,
on viu nostre lema etern, infinit.
DE REBAIXES 13.- 6-12-13.- ANTON
Aunque se conmemora el día, el recuerdo en ella siempre está.
ResponEliminaUn feliz día.
Gràcias, Mari Pi-R... la vida sigue i tenemos que afrontar-la. Anton.
ResponEliminaUn bell record per un dia tan assenyalat.Fantàstic el vostre lema!.
ResponEliminaQuina mirada més tendra i ben conformada de l'absència...Un bon testimoni d'amor!!
ResponEliminaUna abraçada molt forta.
Sempre !aquí" al teu costat, Anton. Una abraçada!
ResponEliminaSegur que sí, Anton, sempre serà al teu costat.
ResponEliminaUna abraçada.