28-6-13
ESTELS.- Nit. Ni lluna ni sol. S’ha estès el llençol
negre. Els estels volen brillar. Una rufagada de vent repreta l’ancoratge i les
lluernes brillants cauen a terra..
.Innocents, amb llum pròpia il·luminen el paratge.
Intel·ligents saben què és un roser i es troben confoses, blanques con núvies,
davant la vermellor del imperi vegetal, roig com la passió...
Han passat la nit
donant llum... fins les roses han baixat a petonejar-les agraïdes de la
llum...
Quan ha sortit la llum imponent groga, imposava
el jardí màgic... Era ple de roses blanques...
Esta nueva serie de tus dibujos me gustan mucho también.
ResponEliminaUn feliz día
voy probando i gozando de los resultados,... Sencillo i que impacta.Anton.
ResponEliminaVeig que has fet molts canvis al teu blog, ara és més fàcil entrar-hi...
ResponEliminaQue bonic, les cuques de llum han fet d'estels i han il·luminat les roses que que lluïen el seu vermell viu...Les flors mai havien estat tan belles.
Però al matí ja no hi havia lluernes i el jardí, era ple de roses blanques!
Bon dissabte, Anton.