La mare divina flor
tot l'entorn perfuma.
Sempre atenta a tot clam,
escampa arreu seva espurna.
Espurna que cala foc
espurna que acarona...
Si no fos per tu...
NO HI HAURIA LA VIDA.
I aguantes tots els neguits...
Violacions i desprecis...
Imposicions regresives,
callar i seguir al canó
en penes i alegríes.
Ser-ne l'escarras de tots,
però tu vals un imperi
M A R E .....!!
Poema escrit per Anton Fortuño Sas
– 5 – 6 - 07
Mare...! De dins del cor em surt el crit
que alaba amb fe la llet del vostre pit
que em donareu amb total joia materna.
Mare...! És paraula dolça i sentiment
que mai s’emportaran de meva ment
per que per mi n’és comunió eterna.
Mare...! A voreta meva sempre us tinc.
Deu-me noves il·lusions que a vos vinc...
Deu-me el calostre de la nit primera.
Mare...! Vostra alegria sempre tinc...
Quan ronda la pena em traieu del risc
de no tenir consol, vos sou sincera.
Mare...! He de expressar-vos meu amor així.
Vostre faldar ha set el meu coixí
on vostres mans han conduït ma vida.
Mare...! A vos pertany mon cos i esperit
I sempre en mi niarà el dolç neguit
De dir-vos : - Mare, Mare beneïda.
ben dit Anton! les mares són un gran imperi i el teu imperi és ple de poesia i d'art! gràcies!
ResponEliminaM'has fet pensar en la caçó, la Mare:
ResponEliminaEl nen és petit
i mig adormit,
la mare se'l mira,
i al peu del bressol
no el deixa mai sol,
amorosa sospira...
Fes nones reiet,
fes nones fill meu
que ets un angelet
que m'envia Déu...
Una abraçada.
Un homenatge preciós a les mares, Anton i una aquarel·la que, altre cop, m'agrada molt!
ResponEliminaUna abraçada!!!
La mare ve,
ResponEliminaxiuxiueja paraules
que et consolen
com una cançó de bressol.