De la sèrie de llibres baix el títol general AQUAREL·LES I TRENETS del nº 8 i que vaig publicant en privat, entro aquí aquest trenet i aquarel·la Anton.
3.- 28 – 10 –
10
L’escala del
temps s’allunya,
l’intimitat del
record s’apropa.
Les hores
cautes es fan llargues,
l’encontre, a
prop o lluny, espera...
La cadència del
temps no para
I la meta... Quan
veurem la meta ?
Creiem saber on
som
I la
continuïtat voldríem.
Innocents ens
creiem els ajuts
que volen i ens
arrastren
com sirenes,
fent-nos creure
un més allà
propici
net d’angoixes
esverades...
Lluita contra
hores tenim
en un desesper
de vida incomplerta.
Bufen els vents
i les orelles
escolten
el cant dels
núvols.
Avui jo he pintat unes altres roselles, ja les penjaré al blog. Són les que tu vas pintar d'una foto del blog de Galionar.
ResponEliminaja vindré a veure la preciositat. Anton.
ResponElimina