Pàgines

▼

dijous, 14 de març del 2013

SI CALLES... acrílic



2 – 12 – 10
Si calles pensaran que escoltes...
Quants de silencis n’hi ha que parlen
interiorment.
No cal escenificar la veu,
reclamant espai i controvèrsia.
Els sons es perden
seguidament de ser expressats
quan les orelles tanquen.
a

3 comentaris:

  1. Mari-Pi-R14 de març del 2013, a les 16:48

    Muchas veces hay que cerrar los oídos para no escuchar.
    Tu acrílico me gusta

    ResponElimina
  2. Carme Rosanas15 de març del 2013, a les 0:33

    Potser escoltem poc... segons com, però segons com escoltem massa... no trobem el terme mig.

    Bona nit, Anton!

    Em continuen agradant molt les teves flors.

    ResponElimina
  3. Pilar15 de març del 2013, a les 13:19

    A voltes el silenci és un monòleg interior ple de matissos...Com les flors que pintes.
    Una abraçada, Anton!

    ResponElimina