El 30 d'abril de l'any 60 varem començar de ple el nostre periple. No varem poder cel·lebrar els cinquanta de nostra unió ja que el fill ens marxava on no bufen els vents, però lluitadors, voliem reunir a tots, familia i amics, en tal dia com avui en l'aniversari dels 52 anys d'efectiva unió per ja donar comptes de la nostra història... A pesar del seu desig ni déu ni els astres ens han vogut fer el favor,... ELLA marxava a reunir-se amb els que havien de seguir les seves dèries i tampoc els hi varen permetre... La vida és un caminal de somriure a la mort.... Anton.
29 – 4 – 12
Trista disbauxa
de paraules.
La veu no canta
si no records
i les imatges en
que brillaren
arrels d’amor
profund es clou
en sospirs, ales
d’ocells que volen
i ajoquen
imperibles mils mots.
L’espera de
retorn a la conversa
que quedà
tallada, no es revé
i el pa blanc que
ens unia a taula,
crosta i molla em
diu : - No hi és !!
Va caure la rosa,
dura ventada,
com si fos ara la
varen tallar,
mes, el seu
perfum nariu olora,
mentre ull
llagrimeja gotes de sagnia
i gola s’esgota
en renovat plany.
Plourà cortina de
llàgrima,recordança,
implementant la
mudesa del vent calm.
................
................
És un somriure immens veure com te la mires, Anton!
ResponEliminaAvui, com tots els aniversaris i festes assenyalades, és un dia més difícil que els altres.
Fas bé de compartir-ho amb les teves paraules.
Així ens acostem una mica.
Una abraçada, Anton!
Una forta abraçada, Anton, plena de tendresa i comprensió.
ResponEliminaTu estas en la plenitut
ResponEliminaJo en la decadència,
quan els records ja superen
al temps de tants instant
i el garbell no cap a ma
i es sobreix i t'acoltella.
Quan et falten els dits amats
que s'entrellaçaven amb caliu
i t'acompanyava el somriure
de qualsevol paraula viva.
Gràcies, Carme per acompanyar-me.
............ Anton
Mps landino.-Gràcies... Sento aquel poema teu de l'alè quan amb la meva veu deia les paraules escrites teves... M'he enamorat, ELLa amb quinze anys i jo amb divuit...i sentir avui el mateix desprès de 63 anys...I allargo el braç per si en l'horitzò la seva ma m'estira... mentre li pregunto: - On ets noia ?
ResponEliminaEscriu, escriu tu que en saps de dir aquestes tendreses.
............ Anton.
Una foto muy bonita que se refleja el amor entre los dos.
ResponEliminaQue tu día sea bueno lleno de buenos recuerdos, no muchos pueden decir lo mismo de vuestra unión.
Un abrazo fuerte
gràcias Mari-Pi-R... hasta quando seguiré ?
ResponEliminaEls records són les vivències compartides al llarg de tota una vida...I els anys passaran, però les vostres vivències, no.
ResponEliminaGràcies per compartir-los.
Una abraçada, AMICS!
Queda l'amor Anton i tantes vivències viscudes... tot gravat a la pell i al cor
ResponEliminauna abraçada immensa Anton!
Pilar,Joana,gràcies de cor per la vostra companyia.es fa molt llarg aquest dia per el cúmul de vivències del que està impregnat, és com un rosari que dena a dena va sumant tant contacte sobre tot d'ànima que esgarrapa en el més íntim...Voldriem un retorn a tot el que varem viure, penes i alegries com un infant quan xuta a la pilota o abraçala nina que sempre viu amb ella.... Tinc ganes de viure encara que sigui sols per donar petons a tots els deque m'envolten en els primers cercles per que no se'ls oblidi el gran amor que els tenia...Anton.
ResponEliminaEmocionant el teu record. Molt dur és perdre els que estimes, però la vida és com és i nosaltres ens esforcem, moltes vegades, sense èxit, per entendre tants "per què?"...
ResponEliminaUna abraçada.
Què puc afegir als bonics i sentits comentaris dels que m'han precedit? Gràcies, Anton, per compartir amb nosaltres les teves paraules i records tan preciosos com aquesta fotografia!!
ResponEliminaAbraçades!!
Anton, aquesta foto ens parla d'un amor d'aquells que duren més enllà que les roses es marceixin...
ResponEliminaLes llàgrimes de pluja endolciran el seu record. Gràcies per compartir una emoció tan gran.
Una abraçada.