Dins del soroll aniua el meu silenci.
per que m'emmiralla el ulls?
No puc destruir els esculls
que pugen pel carrer de la vida.
La prestatgeria plena de llibres
oberts a tant de crit i sondroll
volen captar l'atenció marcida...
I jo callo i miro en l'aigua tèrbola
el neguit que vol embolcallar-me.
Opto pel silenci per comprendre
com tot, tot vol anorrear-me
i fer-me seu amb seus criteris...
Aixì, com puc trobar el meu mirall
que sempre em va regalar joia ?
Sortiré d'aquesta biblioteca
on no hi ha llibres per mi
i buscaré aquell recó dilecte
on hi trobo amoroses persones.
.................. Anton.
Dins del soroll,
ResponEliminasegueixo la sendera del silenci.
Un mar d'aigües manses
on es multiplica
el meu reflex,
que també calla.
El gerd amagatall
em fa reviure.
L'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponElimina