Pàgines

▼

dijous, 8 de desembre del 2011

HOMENATGE PÒSTUM A LA TERESA



HOMENATGE PÒSTUM A LA TERESA.

Senzill. Emotiu. Com ella era.
Penetrant veu. Callada i sincera.
Sempre al tall. El treball en fou lema.
Donant la ma a tothom. Forta com pedra.
Riu que reconforta canyar i ribera.
Airet suau. Ventijol. SI convé, tempesta.
Crossa d’ajut. Ma que acarona dilecta.
Que dóna fins l’alè a qui li falta i seva empenta
conduint al bé, ni el muntanyot la fa enrere.

I que més dir d’un ser..., caminant persona
que lluità aquí amb condició de DONA...!!!!  
Ella era, va ser, serà per sempre LA TERESA.
.......................
A tots els que em seguiu, amics...!!!
 La persona que durant 63 anys –( núvia, esposa, mare dels fills,...nets...,) el dia 6 va emprendre el camí del seu INFINIT.
S’HA TRENCAT EL LLAÇ FÍSIC, PERÒ N’HA NASCUT UN ALTRE ESPIRITUAL QUE SEMPRE HI SERÀ


GRÀCIES A TOTS.


.........
Front i galtes se m'arruguen
plenes de profunds solcs,
son els records de la vida
amb la lluita cos a cos.
Unit a ELLA i ma a ma els dos
buscúvem ser-ne útils
a la Pau i a l'Amor.

Ara ELLA ja revola
i rega l'immensitat del solç.
............ Anton.
9 de desembre de 2011 8:29
..............


................................


POEMES ANTICS ( anys 50-60)
1.-HASTA EN SOMNIS.Com en somni fantàstic mentre dormo,
Plena de vida, vens al costat meu
I em vas resant el rosari de tes penes
I veig el que m’estimes per ta veu.

Jo també et canto la tristesa meva,
Et dic les hores en que penso en tu
I com poema vivent dintre el somni
Per el camí de la il·lusió et duc.

Anem caminant per l’albereda
On els rosers son arbres de passió
I les rames son paraules de joia
Que omplen de nova esperança el meu cor.

Així passa la nit que trobo curta...
I quan desperto, tu t’has allunyat.
Mes, encara queda en mi la carícia
Que la teva boca m’ha dedicat.

Oh, sí, estimada meva benvolguda,
Pensa que lluny t’espera qui bé et vol
I com la nit té per aimada la lluna,
En la soledat tu ets el meu Sol !
-----------------------------


a

25 comentaris:

  1. Carme Rosanas8 de desembre del 2011, a les 8:41

    Ploro amb tu, Anton!
    I no sé pas què podria dir-te... però ni que sigui amb el silenci, voldria acompanyar-te uns moments.

    ResponElimina
  2. Carles Casanovas8 de desembre del 2011, a les 10:04

    Tots som tu Anton!
    Més que mai, més que sempre,
    som amb tu.

    ResponElimina
  3. rebaixes8 de desembre del 2011, a les 10:07

    Estava per dir-t'ho per e-mail. Ara ja he fet tard.No volia que percibissis encara l'angoixa d'aquests instans.Anton.

    ResponElimina
  4. Pilar8 de desembre del 2011, a les 10:52

    T'abraço Anton i t'acompanyo.

    ResponElimina
  5. marta8 de desembre del 2011, a les 12:21

    Anton he conegut la noticia des d'un comentari al bloc de la Montse (Galionart) i encara que no ens coneixem,tots els que compartim aquest espais de sentiments i lletres ens uneix un fil invisible d' afecta.

    Una abraçada sincera i molta força

    ResponElimina
  6. Elfreelang8 de desembre del 2011, a les 12:34

    Només sé enviar-te una abraçada des del silenci i el respecte i l'empatia...plorem amb tu

    ResponElimina
  7. Galionar8 de desembre del 2011, a les 12:51

    Anton, he quedat trasbalsada amb la notícia. Sobren les paraules; ajunto també les meves llàgrimes amb les teves i t'agafo ben fort les mans. Sí, saps que tot i la distància, ens tens a tots al teu costat.
    Una abraçada, amic.

    ResponElimina
  8. novesflors8 de desembre del 2011, a les 14:57

    Ho sent, Anton. Rep el meu condol i una abraçada.

    ResponElimina
  9. fanal blau8 de desembre del 2011, a les 16:17

    Anton, m'agradaria que t'arribés el petó i l'abraçada que t'envio.
    Rep, també, el més sincer condol.
    La Teresa va ser una dona afortunada tenint-te tan aprop!

    ResponElimina
  10. Filadora8 de desembre del 2011, a les 17:27

    Em sap molt greu Anton.
    Una abraçada.

    ResponElimina
  11. Mortadel·la8 de desembre del 2011, a les 20:46

    T'abraço Antòn. Molt.
    Segur que la seguiràs tenint al costat.
    Tal com ets, segur que la vas fer molt feliç, com ella a tu.
    T'acompanyo en aquests dies tan tristos.
    Encendré una espelmeta per ella amb el teu permís...

    Anna

    ResponElimina
  12. M. Roser8 de desembre del 2011, a les 22:05

    Antón , un amor com el vostre no mor mai, és queda sempre dins del cor ben arrecerat, perquè duri per sempre.
    Comprenc el teu dolor després de tota una vida junts. Però malgrat tot, pensa en tot el temps i totes les coses agradables que vau viure i que ara viureu a través dels fills i dels nets.
    T'acompanyo en la teva pena i t'envio una forta abraçada,
    M. Roser

    ResponElimina
  13. Mari-Pi-R8 de desembre del 2011, a les 23:48

    Algo sentía en que no iba en ti, por tu ausencia, me hubiese gustado equivocarme en ello.
    Siento mucho y la tendré presente en mis oraciones, ya ves hoy la Purisima seguro que ya está a su lado.
    Tus palabras me han gustado mucho llenas de amor que le has llevado durante 63 años, pocos pueden decir lo mismo.
    Un abrazo fuerte y pienso en ti.

    ResponElimina
  14. Pere9 de desembre del 2011, a les 0:14

    Ho sento molt, els meus pensaments són amb vosaltres ... una abraçada.

    Bona nit Anton.

    ResponElimina
  15. Tatuagem9 de desembre del 2011, a les 0:44

    Grande abrazo!

    ResponElimina
  16. Anònim9 de desembre del 2011, a les 8:29

    GRÀCIES A TOTS.
    .........
    Front i galtes se m'arruguen
    plenes de profunds solcs,
    son els records de la vida
    amb la lluita cos a cos.
    Unit a ELLA i ma ama els dos
    buscúvem ser-ne útils
    a la Pau i a l'Amor.

    Ara ELLA ja revola
    i rega l'immensitat del solç.
    ............ Anton.

    ResponElimina
  17. Joana9 de desembre del 2011, a les 18:28

    El silenci i una música de fons que toquen els àngels.
    T'acompanyo en aquests moments Anton.Una abraçada

    ResponElimina
  18. Estranger9 de desembre del 2011, a les 20:14

    Si hi ha alguna paraula bona de consol, espero l´hagi trobat vostè. Els seus poemes ho són moltes vegades.

    L´acompanyo en el sentiment.

    ResponElimina
  19. Josep Vilasís9 de desembre del 2011, a les 20:23

    Avui després de molts mesos, he entrat en el teu bloc, trobant aquesta mala notícia, només em queda per dir.....
    "La Mort"
    La meva flor estimada,
    filla de la naturalesa, la mort
    la va besar a davant meu.
    La flor, que en el camí de la vida
    em va fer companyia, en un moment
    de repòs
    tu te la vas endur.
    Abatut davant la vida, ella
    ha dit totes les lletres
    del meu nom.

    ResponElimina
  20. fra miquel9 de desembre del 2011, a les 22:01

    Et segueixo més en els comentaris que fas a altres blogs (sobretot el de la Carme) que no pas en el teu. Però també voldria afegir la meva abraçada a les dels que ja te l'han enviat.
    T'acompanyo en el sentiment, Anton

    ResponElimina
  21. Joan Guasch10 de desembre del 2011, a les 0:33

    Veins com som d'aquest espai eteri de les paraules, reb una abraçada de comfort.

    ResponElimina
  22. Mireia10 de desembre del 2011, a les 19:24

    Feia molts dies que no passav per aquí i em trobo aquesta mala noticia a la barra lateral del meu blog.

    Molts ànims i una forta abraçada

    ResponElimina
  23. Anònim10 de desembre del 2011, a les 20:19

    NI L'INFINIT POT AMB L'AMOR.....TOTE LA MEVA SOLIDARITAT.
    JUGANT AMB BARCELONA

    ResponElimina
  24. Albanta11 de desembre del 2011, a les 1:15

    Una abraçada molt sentida, i recorda: No plores pel que has perdut, alegrat del temps que ho has viscut.

    ResponElimina
  25. rebaixes11 de desembre del 2011, a les 12:24

    A ANÓNIM.- PER QUÈ NO ET DEMOSTRES SIGUI D'UNA MANERA QUE PUGUI VEURE LA TEVA CAR... Gràcies pel que dius i has dit en altgres ocasions meves complicades. Anton.

    ResponElimina