Pàgines

▼

dimarts, 20 de desembre del 2011

EL TEU ALÈ.... BOLI RÀPIT



20 – 12 – 12
El teu alè suau i fi
Era ma fonteta de vida,
Acaronava ma galta
I nou bes hi construia.
Airet doç, melós,
Aleshores en mi el tenia,
Ara, el sento recordança…
Ton record és meva vida.

a

4 comentaris:

  1. Carles Casanovas20 de desembre del 2011, a les 9:48

    No paris de somniar Anton,
    no deixis mai d'escriure,
    els teus mots son els seus,
    i acaronent les nostres galtes.
    El seus record també
    son part de les nostres vides.

    ResponElimina
  2. Pilar20 de desembre del 2011, a les 11:00

    Reviure els records és viure tot més d'una vegada. VIU, Anton!

    ResponElimina
  3. Assumpta20 de desembre del 2011, a les 11:16

    Els teus escrits són plens d'emoció i d'una força interior que, sens dubte, ella et dóna!!
    Una abraçada immensa!!!

    ResponElimina
  4. Mari-Pi-R20 de desembre del 2011, a les 14:11

    Tu fuentecita de vida sigue presente en ti, ella te ve en cada instante.
    Me alegra que hayas vuelto a tus dibujos.
    Un abrazo y animo

    ResponElimina