20 de desembre de 2011 8:03 .............. DEL MEU DIARI A ELLA. Parares el vent aquell dia i els teus ulls verd blau fins a mon mirar venien. La claror s'agenollava rebent teva llum divina. I es fongueren les dos llums en primer bes, amor naixia.
Han seguit i seguiran... En ells mai hi ha hagut falsia.
Us dic que em toca un moment difícil, inesperat que junt amb lanterior descalç romp tota la serenitat que un necessita per afrontar moments tan grfeus, però us dic que Ella, no sé com ho fa però m'envia una serenor que no pensava tenir i accepto el que no voldria a ningú. gràcies pel vostre ajut, en fa falta,No és cap novel·la que pots tancar-la si t'ho veus cruspidor, aquí has d'apetxar tant si vols com si no vols. Anton.
Sí, Anton, s'ha de seguir tant si vols com si no vols.
No sabria dir-te ni com ni perquè però malgrat la tristesa i l'enyorança que expresses i fas molt bé d'expressar-la, se't nota de fons aquesta serenor que dius. Si Ella te l'envia, vol dir que ja no la perdràs.
Fas bé, de continuar expressant tots els teus recursos interiors: les pintures, les fotos, els blogs, els poemes, el diari de records... tot... no ho deixis.
Brolla l'aigua. Cada una de les gotes forma part del collar diamantí del record. Del SEU record.
ResponEliminaLa luz de ella se viene en ti en cada momento presente.
ResponEliminaUn abrazo con recuerdos
Anton, gràcies per agafar el meu dibuix, m'afalaga...
ResponEliminaDos preciosos poemes plens d'estima!
Conserva en el cor el doll de felicitat que vau compartir!
ResponEliminaUna abraçada Anton!
Us dic que em toca un moment difícil, inesperat que junt amb lanterior descalç romp tota la serenitat que un necessita per afrontar moments tan grfeus, però us dic que Ella, no sé com ho fa però m'envia una serenor que no pensava tenir i accepto el que no voldria a ningú.
ResponEliminagràcies pel vostre ajut, en fa falta,No és cap novel·la que pots tancar-la si t'ho veus cruspidor, aquí has d'apetxar tant si vols com si no vols. Anton.
Sí, Anton, s'ha de seguir tant si vols com si no vols.
ResponEliminaNo sabria dir-te ni com ni perquè però malgrat la tristesa i l'enyorança que expresses i fas molt bé d'expressar-la, se't nota de fons aquesta serenor que dius. Si Ella te l'envia, vol dir que ja no la perdràs.
Fas bé, de continuar expressant tots els teus recursos interiors: les pintures, les fotos, els blogs, els poemes, el diari de records... tot... no ho deixis.
Una altra abraçada.