aquí hi trobeu la pintura i el meu trenet, en A ENCESA DE LLUM la foto icorresponent i un poema que m'ha encantat. Anton.
TU
he tancat els ulls
i dins té vist
com un nou JO.
Respir i veu acompassats
en el dilecte sentir d'un temps...
Volàtil a fora
envolcallat a dins
suprema satisfacció.
.................
Obrint els ulls
t'escapaves a altre intant.
TU has sigut JO
Jo he estat TU.
Ara ens unirà
el dilecte sentiment
del record.
............. Anton.

Molt bonica la pintura i molt bonic el poema!!!
ResponEliminaI jo que volia intentar-ho... I té! ja està fet! preciós, Anton! Una bona aquarel·la pel poema de la Pilar! Us felicito a tots dos.
ResponEliminaT'ha quedat com un calc, aquesta aquarel-la! No li manca ni un detall a la part de sota, la dels arbres, que trobo que era difícil.
ResponEliminaGràcies per la sorpresa, Anton!
Pilar
Júlia,gràcies et tinc en el meu visionat però no et posso coment. En saps molt i ja, no arribo a tant.Anton.
ResponEliminaEl cielo te ha quedado muy bonito.
ResponEliminaQue le sentimiento te siga uniendo.
Abrazos
Un poema molt bonic i una aquarel·la de les que penjaries al menjador de casa...
ResponEliminaUna abraçada,
M. Roser
M'agradaria empaperar la casa amb aquestes aquarel.les!Els colors tan suaus i les paraules tan dolces.
ResponEliminaRecords amic Anton!
Per sempre.
ResponEliminaLes teues aquarel·les molt boniques.