Pàgines

▼

divendres, 16 de setembre del 2011

PERd L'INNOCÈNCIA


Aquarel·la de l'Anton.
15 – 9 – 11
Perd l’ innocència,
Li queda l’or.
...............
Perdem les arrels
i en l’enganyifa
ens creiem ser rics.
Amb el poder del canvi,
de la arrogància,
la presumpció del ser el MES.
Canviem la persona
per la fastuositat del figurar.
Poderosos fins on ?
Canviarem un cap lliure ?
Sabem que dins hi ha la pensa ?
..............
NANO CONTE
Al cap dels anys de ser solter va descobrir que tenia el sol davant.
a

4 comentaris:

  1. Carme Rosanas16 de setembre del 2011, a les 11:59

    Mai no sabem ben bé què hi ha dins la pensa. Ni de la nostra, gairebé i molt menys dins la dels altres.

    El nanoconte és molt divertit

    ResponElimina
  2. M. Roser16 de setembre del 2011, a les 13:56

    No hem de perdre mai les arrels, ni a canvi de coses que semblin molt importants...deixaríem de ser nosaltres i no sabríem qui som, seria com perdre la innocència.
    Petons,
    M. Roser

    ResponElimina
  3. Elena16 de setembre del 2011, a les 18:03

    Un placer volver a pasear tu blog, como siempre.
    Petonets...

    ResponElimina
  4. Pilar17 de setembre del 2011, a les 19:34

    Aquest trenet és una reflexió dura, que ens du a la conclusió que en realitat no som res, més enllà del que veuen de nosaltres.

    ResponElimina