15 – 9 – 11
Surt el sol. Ciutat. Passeig, Arbres.
En un arbre clofa el niu quasi abandonat.
Sols l’escagarniu hi resta neguitós.
Ha plogut quatre gotes i el seu teulat,
Una fulla extensa, el priva del xop.
Sol hi és enyorant a la niellada germana.
Els valents ja ronden per passeig i plaça.
I la mare? A xerrar amb el veïnatge ?
A la soca un toll. Li ha semblat un mirall
Guaita i decideix el salt. És molt alt...
No pesa gaire. Poca carn i ploma encara.
Xof... Bec i pit i potes i ales han impactat.
Sortirà del toll? I... on anirà?
Sent xerrameca. Xavalada. Peu el toll esclafa.
L’aigua el mulla altre cop. Una ma l’agafa.
-Ai, pobreta cadernera, has caigut del niu...
L’infant l’acarona, el besa .- Seràs meu a casa ...
.......................................
Ha passat temps. L’escagarniu al noi li canta
Refilar de veu... Intima confessió... Veu clara.
–Mon salvador, t’estimo dins l’ànima....!!
Ha sortit el sol, també tendra paraula
Preciós i ple de tendresa, Anton! M'ha encantat.
ResponEliminaDe vegades nosaltres som ocellets escagarnius i trob em la ma li podem dir... Mon salvador... En fi, tendreses que fan el be. Anton.
ResponEliminaSí que fan bé, Anton! A vegades llegint alguns poemes teus, em sento com una nena escoltant rondalles.
ResponEliminaBona nit, Anton.
Molt bonic i tot tendresa...
ResponEliminaSi tots trobéssim una mà amiga que ens ajudés quan defallim, el món seria més agradable.
Petons,
M. Roser