Pàgines

▼

divendres, 9 de setembre del 2011

LI POSAREN LA TRAVETA



9 - 9 - 11
Li posaren la traveta
i caigué llarg, estés...
La intransigència del pas
era la prepotència ?
Per molt camí que hi hagués
ell barrava el pas,
es sentia amo fins del vent.
Tenia el sol de cara?
Quan un dia se li posés nùvol
i arribés la tempesta...
caldria bon paraigua...
Qui sap si ja li havien regalat.
................. Anton.
a

3 comentaris:

  1. Assumpta9 de setembre del 2011, a les 12:13

    Què bo seria que mai, ningú, no ens poséssim travetes els uns als altres...

    Una abraçada, Anton!

    ResponElimina
  2. Assumpta9 de setembre del 2011, a les 12:15

    Magnífic l'homenatge a la MONTSE! Molt, molt maco i molt merescut ;-)

    ResponElimina
  3. Carme Rosanas9 de setembre del 2011, a les 17:03

    Quina llàstima! Encara que només sigui un paraigües... em fa una llàstima metafòrica.

    ResponElimina