RODA POÈTICA JULIOL 2011-07-01
1.- Amagat dins teu, encongit, sojornes
el camí que un jorn emprengueres.
Mut i sord al moviment que et salvi
ajups el ser en el teu JO intern.
Com baldufa parada – peus immòbils -,
dorms el calvari d’una soledat impia.
Què et fa el sondroll que transita pla
si és el teu silenci que sempre t’estossega ?
Amagat dins el callar ni penses en res...
Així, el temps no transita en ton dormir.
Quimera de senders de futur anorreats.
Tot tu t’avens a l’esclavisme que no busca
un ideal que et corprengui i no anul·li
una esperança de desig de batec millor.
La foto representa exactament el sentit del poema "amagat dins teu, encongit" com algú que fuig de tot, fins d'ell mateix...de vegades cal obrir-se als altres sinó ens corseca
ResponEliminala solitud forçada...
Una abraçada,
M. Roser
Si està amagat, pot aparèixer qualsevol dia, i obrir-se sense temor.
ResponEliminaDe vegades cal la soledat.