15 – 5 – 11
Herba bona la bellesa ens encanta,
trobem en ella la felicitat ?
Sobrecollim immersos la fantasia,
ens deix el tamboret de la felicitat ?
Somni de despertar aconseguint glòria,
obrim ulls, got ple a gust de felicitat ?
El dringar fastuós de nissaga del diner,
ens acull, ens reviu, ens marca la felicitat ?
En tot volem trobar-la,
que ens repassi la pell,
que ens desperti, just
el moment joiós de tenir-la...
I, ella s’esmuny, serp viva
i s’allarga i s’enrotlla, desapareix...
Felicitat, ventall que mou fulles de desig...!
Felicitat, ulls clucs que volem veure.
I ens hem de conformar
amb la bellesa,la fantasia,
el somni de la glòria
el vent inquiet del diner
si és que mai ens acaronen.
Darrere venen els mals endreços.
Anton, una cirera i sobretot un cirerers ben plens... jo trobo que s'acosta molt a la felicitat. I si no n'és una molt bella imatge.
ResponEliminaJa saps, Anton, m'encanten les cireres. Gràcies! :)
A mi també m'agraden molt les cireres. Són les arrecades més boniques i afavoridores que he vist mai.
ResponEliminaPer tant, podria afirmar que el temps de cireres és un temps feliç per a mi.
Una altra pel sac de les menjadores compulsives de cireres, em sembla que ens tornen a la infantesa, arracades i llençar pinyols, què més volíem?
ResponEliminaCrec que és que sabem que allò dolç i bo és fugisser... Un petonàs, estimat!
I ens hem d'aconformar,
ResponEliminaamb la bellesa, la fantasía...
Et sembla poc...?
Contemplant la bellesa d'aquestes imatges, del verd de les fulles i el roig de les cireres, i tant que hi trobem la felicitat. Què és sinó, que aquests petits però intensos moments?
ResponEliminaUna abraçada.