SABIA QUE T'APARTARIES... roda poètica febrer 11

17 – 2 – 11

Seguint la MONTSE

.....

Sabia que t’apartaries en la soledat

quan la distància posa passes i temps

i em deixaries en la solitud extrema

anhelant el teu coratjós consell veí.

El temps que trifulga llunyanies

inundaria les nits calmoses, incertes

i viuria en el record de somriures,

diferents dubtes que empenyen fracassos

on l’aventura de la nit veu la claror

de la lluna que passeja entre bromalls