foto Picassa.-Assosc. Excursio. Reus
7.- El meu cel
es sosté en una dona?
Per amor,
per desig o passió?
Posaré una ratera
eixa nit al raig de lluna
per tenir llum sempre,
vull collir-lo i acollir-lo
per que sigui amb mi.
Posaré una paret
sense franquícia al vent
per que es deturi
davant meu.
Obriré gots de roses
per que la pluja mulli
tots els pètals
i els calzes s’assaonin
del grop o ram d’aigua.
És una bonica declaració d'amor. Has trobat les millors paraules, Anton.
ResponEliminaEnhorabona, tenir un cel així no té preu!
ResponEliminaI també enhorabona pel poema és molt bonic!
Quina preciositat!!
ResponEliminaAnton... és un poema magnífic!!
(I la foto una passada!!)