rebaixes: ACONSEGUIM LA POR...foto imatge google

dimecres, 4 d’agost del 2010

4 – 8 – 10

Aconseguim la por

desarrelar-la, desarborar-la?

Qui no té POR ?

Habita en nosaltres

I ens acoltella i esgola.

Segons seva intensitat

fins la suportem.

Prové de tants llocs...

Manifesta tantes formes

però sempre és la por.

Animals que som de costum

hi convivim estretament

Forma part de nosaltres

i no pas ens en riem...

LI TENIM POR.

Carme Rosanas4 d’agost del 2010, a les 12:13
Por de la por.. aquesta és la que ens immobilitza i ens deixa sense recursos. Un altre poema que toc a ben endins. Bon dia Anton!

Una abraçada.
ResponElimina
Respostes
Pilar4 d’agost del 2010, a les 23:14
Jo també temo la por, Anton. Una de les coses que més temo és la manca de llibertat. No obstant això, lluito amb totes les forces per ignorar-la...I a vegades ho aconsegueixo.
ResponElimina
Respostes
zel5 d’agost del 2010, a les 1:00
I no obstant, diuen que ens ajuda i ens defensa...si la sabem fer servir...
ResponElimina
Respostes
rebaixes5 d’agost del 2010, a les 7:10
Crec que la por i el dolor son dos expresions de defensa que ens avisen del pànic i del mal.
gràcies per ser-hi. Anton.
ResponElimina
Respostes