A una rosa i quatre capells.
................
Coixí preciós de perfum
Resguardat per atalaies
Que saben dels teus mèrits...,
Et prestes a ma mirada
Com donzella anhelant estima.
Tens quatre ciris que t’il·luminen,
Quatre flams acolorint la festa.
Rosa guardada en espera
exhibir en gerro ta bellesa
o en pit de noia verge
alegrar mirada altiva.
Aquest poema perfumat i primaveral és un cant de lloança. Saps que m'arriba la flaira de la rosa?
ResponEliminaAnton, la imatge de les roses és preciosa, però les que dibuixes amb els versos, són encara més boniques.
ResponEliminaGràcies per posar poesia a la meva imatge!!
ResponEliminaUna abraçada molt forta!!
Aquest coixí, m'agrada molt. Només amb el títol ja fa venir ganes de venir...
ResponElimina