foto comunity de Google
26 -3 -10
Quan el camí
que teniem trillat
que sabíem el seu traç
creient, innocents,
que tot en bé seguia...
ens ha sorprés
penya -segat
i el cel ha trontollat
en esvalot intens
i la dalla ha segat
el blat que verd creixia.
Com seguiré el camí,
pobre de mi
si he petdut
la companyia
Quan difícil
ara cada pas
Quan fa un instant
tot ben planer
ho tenia.
De vegades el camí es fa esquerpat on abans era planer, però continuem caminant.Perquè cal continuar caminant.
ResponEliminaI encara que no tota la companyia que voldries, estàs acompanyat dels teus i de nosaltres, que també ho som.
Una abraçada i un petó, Antón.
Trobar un fanalet que t'acompanya de bon matí... quin gust seguir... Gràcies Anton.
ResponEliminaEt faré de crossa , amb una mica de llum...tot el que tinc.
ResponEliminaBona tarda Anton.
Els camins sempre incerts :(
Una abraçada ben forta!
Tot ho necessito, Joana. El camí és abrupte i pesat, i el respir meu no pensava en tanta dificultat. Gràcies.Anton.
ResponEliminaUna abraçada, Anton, la vida és tan injusta, que no ens deixa gaire s sortides... només seguir endavant, seguir estimant-nos amb els que tenim més a prop i seguir acompanyant-nos, tant com puguem, sentir-nos a prop encara que som luny.
ResponElimina