Ta senzillesa va fer amics
que seguiran els teus consells.
Tindràs ta Terra per abric...
Ton cant serà d'ocells !!!
A.F.S.
Les meves filles Manoli i Dolors m'eperonaren a escriure quelcom per el recordatori.
No sabeu el difícil que és possar paraules quan el cap està embotat per el dolor que et paralitza i sols esclata en plor.
....................
Les vostres mans
m'han portat sàvia d'afecte,
els vostres ulls
m'inundàven de consol
Vostra presència amiga
em deia,
NO ESTAS SOL !!!
Com jo sentiu la pèrdua
de un físic que era L'AMIC VOSTRE...,
però l'esperit SEU
vola per damunt nostre
per la seva tasca seguir.
...............
Quan ho tingui posaré el parlament fet per RAUL en l'acte d'enterrament
davant la gran cita dels SEUS AMICS.
.............
Aneu a DES D'ON NEIXEN TOTS ELS SOMNIS.
també EL PES DE LA PARAULA.
PLANETA CLAUDIA... l'enllaç en la barra lateral.
.............
Aneu a DES D'ON NEIXEN TOTS ELS SOMNIS.
també EL PES DE LA PARAULA.
PLANETA CLAUDIA... l'enllaç en la barra lateral.
Ho sento moltíssim, t'acompanyo en el sentiment. Mil petonassos i abraçades!!!!
ResponEliminaNo estareu sols, Anton. Els seus amics, els vostres amics, hi seran, hi serem, sempre al vostre costat.
ResponEliminaUna abraçada a tots vosaltres i molt especialment per a tu i la Teresa.
Ostres! Feia dies que no passava a visitar-te i sento cruixir el meu cor. Res, sé que no puc dir res que pugui animar-te, i sé que és inimaginable el dolor.
ResponEliminaRep una abraçada sincera i la meva estima que ja tenies.
Antón, estimat Antón, ara mateix el cos s'mple d'esgarrifances, i et prometo que les llàgrimes són ja galta avall, déu meu, àixò...no sé què dir, de veritat, voldria ser al teu costat, al vostre costat, posar-vos tot el meu escalf al cor...em sap greu ser lluny, molt greu, em sento inútil, les paraules no consolen... ni la fe, ni res, estimat, uns pares mai haurien de viure això. Us estimo, de tot cor ho sento molt...
ResponEliminaNo estareu sols, no, teniu els seus amics i els vostres amics, i els teus amics.
ResponEliminaNo m'agrada ser tant lluny, com diu la Zel, volsria ser aquí mateix, per acompanyar-vos tant i tant com fos possible fer-ho... que ja sé que és poc, massa poc, per tant dolor.
Un petó...
L'home més ric és el que té molts amics... Anton, tu, el teu fill, tota la teva família, esteu envoltats de gent amiga.
ResponEliminaUna gran abraçada!!
Anton, no en sabia res. M'he quedat amb el cor encongit. El teu dolor immens no el podran consolar les meves paraules. Però sàpigues que sóc al teu costat per a tot el que necessiteu.
ResponEliminaUna abraçada d'estimar i acompanyar.
Ostres Anton quin greu em sap...feia dies que no passava per aquí ni et veia en altres blocs i he vist al bloc de des dels meus somnis unes paraules emotives dedicades a la teva persona i he intuït el pitjor i he vingut a parar aquí....No estàs sol Anton molta gent que t'estima, com be dius els seus amics...Sap greu la darrera cursa cap al cel. Ho sento.
ResponEliminaComprenc que l'esforç per acomiadar-se d'un fill paralitzi, però les teves filles tenen raó, tu sabras recollir el millor per oferir-li el més sentit recordatori i amb les paraules del més gran amor... Torno a donar-te una abraçada i acompanyar-te amb aquest sentiment tan intens...
ResponEliminauna abraçada... ho sento molt :(
ResponEliminaNo puc dir res, no em surten les paraules. Només ... estar una estona aquí, en silenci.
ResponEliminaQulsevol paraula que et pugui deixar seria inoportuna. Així que et deixo la meva abraçada i un llarg silenci.
ResponEliminaI tota la solidaritat que puguis recollir des d'aquesta virtualitat tan propera.
Les paraules en aquest cas serveixen de poca cosa, tal vegada l'abraçada del silenci. He viscut cinc vegades la similitud d'aquest cas de molt a prop i del meu entorn...
ResponEliminaUna abraçada.
onatge
Una abraçada molt sincera.
ResponEliminaEn moments així no hi han paraules que valguin, però sempre es bo saber que estem aquí per el que faci falta.
ResponEliminaSobretot ànims, sigueu forts.
jo tampoc sé que dir...
ResponEliminai no vull deixar-te paraules de compromís...
vull fer-te arribar una abraçada immensa, infinita, plena de mar i de cel
i un petó dolç, tendre i únic...
segurament no és prou...
segurament no és res...
però és de cor
Anton, una forta abraçada. Em sap molt de greu.
ResponEliminaJosep.
Rep el meu condol en aquests moments tan tristos.
ResponEliminaI una forta abraçada, Anton.
NOMES EL DOLOR.....
ResponEliminaLA SOLITUT AMB COMPANYIA.....
L'AUSENCIA PUNYENT......
SENSA PARAULES,AMIC.
JUGANT AMB BCN.
Vull unir les meues llàgrimes a totes les llàgrimes vessades. Ho sent molt. Una forta abraçada.
ResponEliminaTot i que només et conec a través dels teus contes, t'acompanyo en el sentiment, Anton.
ResponEliminaUna abraçada!
El meu cor s'omple de gratitud amb les vostres paraules que son aquí per ajudar a seguir en aquest tràngol.
ResponEliminaHem de seguir tots estimant la nostra llengua que ens varen llegar com fitaz de nostra identitat.
Ell era un català autèntic com hem de ser tots nosaltres i no deixar-nos arrabassar cultura i tradicions nostres.
Seguiu avant,jo vull seguir amb vosaltres. Ajudeu-me si us plau.
Gràcies des de l'íntimitat del cor i el cap.
Vostre sempre amic i company Anton.
Res comparable a la perdua d'un fill.
ResponEliminaDir-te que ho lamente no solventa res.
Ho acabe de llegir, ... trasbalsada. Sols vull unir-me a tots els que ja ho han fet per que sentis una mà amiga més al teu costat. I si et cal apretar-la amb força, fes-ho sense por de fer-me mal.
ResponEliminaUna abraçada enorme