la distància és relativa quan hi ha amor entre el mig
Doncs encendrem un foc, que doni caliu a l'ànima, si?Petons i abraçada gran Anton, sempre m'emociona llegir-te....
Deixe'm entrar el solet de la primavera que escampe boires... i faci més curtes les distàncies.Una abraçada molt molt forta des del sud.
Ja sortirà el sol.La vida segueix... no podem anar enreresols els recordens porta al passat. ..........Anton.Que tingueu bones festes,tots.
El vel de boira és el millor teatre d'ombres xineses. La vida és present en cada gota d'aigua que la forma, de manera subtil...Com el teu pensament.
Sortirà el sol, encara que avegades no ho sembli, Anton.
De vegades la boira no ens deixa veure més enllà, però arribarà un dia on el sol, l'anirà desfent i el seu caliu retornarà la pau.De nit, els estels sempre llueixen encara que la boira no ens els deixi veure.
la distància és relativa quan hi ha amor entre el mig
ResponEliminaDoncs encendrem un foc, que doni caliu a l'ànima, si?
ResponEliminaPetons i abraçada gran Anton, sempre m'emociona llegir-te....
Deixe'm entrar el solet de la primavera que escampe boires... i faci més curtes les distàncies.
ResponEliminaUna abraçada molt molt forta des del sud.
Ja sortirà el sol.
ResponEliminaLa vida segueix...
no podem anar enrere
sols els record
ens porta al passat.
..........Anton.
Que tingueu bones festes,tots.
El vel de boira és el millor teatre d'ombres xineses. La vida és present en cada gota d'aigua que la forma, de manera subtil...Com el teu pensament.
ResponEliminaSortirà el sol, encara que avegades no ho sembli, Anton.
ResponEliminaDe vegades la boira no ens deixa veure més enllà, però arribarà un dia on el sol, l'anirà desfent i el seu caliu retornarà la pau.
ResponEliminaDe nit, els estels sempre llueixen encara que la boira no ens els deixi veure.