Pàgines

▼

divendres, 12 de març del 2010

CAMINAVEM JUNTS PEL PLA...

Avui la foto és de - l'assumpta - persona amb la que també ens uneix una amistat de temps .
m'hwe propossat donar les gràcies a tots els que més o menys conec. Avui i sempre esteu i estareu en mi.
12 – 3 – 10
Caminàvem junts pel pla...
Tu davant, no t’importava.
Amb els teus neguits i presses
- puntualitat de bogeria ,
cada instant té seva fita –
Te’n anaves a acomplir
El pacte del diner.
Jo em quedava satisfet.
- Ja en tindré cura,
ves tranquil, ho arreglo jo -.
I així un dia i altre dia
Com si fóssim un sol cos.
Avui el penya-segat ens separa,
Però l’estima ens segueix
Cantant nostra cançó.
- No pateixis, fill,
En tenim cura tots -.

a

6 comentaris:

  1. Carme Rosanas12 de març del 2010, a les 13:32

    Mica, en mica, ens el fas arribar a conèixer, als que no el coneixíem.

    Un poema preciós, Anton.

    Una abraçada

    ResponElimina
  2. Assumpta12 de març del 2010, a les 16:28

    Un escrit preciós, una imatge maquíssima que transmet serenor...

    Anton, una gran abraçada.

    ResponElimina
  3. Assumpta12 de març del 2010, a les 16:29

    En Josep Lluís em diu que us transmeti també de part seva el sincer condol i una abraçada molt gran.

    ResponElimina
  4. Joana12 de març del 2010, a les 23:53

    Cuideu-vos molt!
    Escriu poemes que són cada dia millors...

    ResponElimina
  5. Elfreelang13 de març del 2010, a les 0:17

    Emotiu i preciós poema Anton!

    ResponElimina
  6. assumpta14 de març del 2010, a les 9:27

    Un poema preciós i ple de sentiment,que ens ajuda a coneixer-lo millor a tots nosaltres.

    Gràcies, Anton!

    ResponElimina