Per assabentar-vos del per que no edito des de fa vuit dies.
El diumenge passat el meu fill, un atleta veterà de 45 anys, és va sentir indisposat en un entreno normal en la pista d'atletisme d'Ascò. No va poder arribar a casa i al poble veí - Vinebre - va ser atès per la seva dona, i després pes infermers que casualment eren al lloc. Amb helicòpter va ser traslladat a Bellvitge.
Segueix en la UVI o UCI amb el perill latent, però meravellosament cuidat per metges i màquines...
Tot segueix el curs que els professional dictes encertadament ... i l'esperança la tenim en ells posada.
Us ho he volgut fer saber. Tots sempre m'haveu atès més bé de que mai hauria esperat. Penseu que ahir complia /9 anys, si, setanta nou anys i poder estar aquí amb vosaltres sent ben acceptat ha set un bàlsam que m'ha ajudat a fer el poc que he fet.
Gràcies a tots. Amics, lluiteu per la nostra llengua no us arrugueu. Una abraçada a tots. Anton.
Espero de tot cor que tot es vagi arreglant i que el teu fill es recuperi perfectament :-))
ResponEliminaAbans d'ahir vaig estar a punt de deixar-te un comentari però després et vaig veure a algun blog entrant com a Anònim però signant amb el teu nom i vaig pensar que potser l'únic que passava era que tenies problemes amb l'ordinador...
Una abraçada molt gran!!
anims i força, anton
ResponEliminauna abraçada
Anton, des d'aqui et faig arribar els millors desitjos, tota l'esperança i una dolça abraçada, per al teu fill i per a tots vosaltres!!!
ResponEliminaassumpta
Molts ànims!
ResponEliminaAnton, ja saps que jo no em prodigo amb comentaris, però espero que també sàpigues que et segueixo des de fa temps.
ResponEliminaAquesta vegada permet-me que t'acompanyi amb aquesta incertesa que, estic seguríssima que sortirà bé: el teu fill se'n sortirà i d'aquí a poc tot serà un malson que ja haurà passat. Esperem-ho! Una fortíssima abraçada per tu, per ell i per tota la vostra família!
Rep els meus ànims de tot cor i els meus desitjos que tot acabi molt bé i molt aviat.
ResponEliminaUna abraçada molt gran per tu també.
Segur que els moments pitjors i més crítics ja han passat. Una abraçada, amb els millors desitjos que tot vagi bé i que el teu fill es recuperi del tot ben aviat.
ResponEliminaUna abraçada, Anton. Amb el desig que t'hi arribi la força que tal vegada necessitis.
ResponEliminaConfia que tot anirà bé.
M'agradarà "veure't" aviat, amb un gran somriure.
Ara tens una GRAN prioritat.... estigues pels teus, done-vos suport, no defalliu, segur que tot anirà bé, i Anton, tots els ànims del món, un gran petó i una abraçada.... Esperem que ben aviat ens portis les bones notícies que estem pensant, d'acord? Si el fill ha sortit al pare, serà fort com un toro i només quedarà com una anècdota.... T'enyorava, però com tots anem una mica atrafegats doncs.... ara ja sabem què hi ha, estem TOTS amb tu :)
ResponEliminauna abraçada ben forta, poca cosa més podem fer, que fer-te saber la nostra estima sincera.
ResponEliminaSegur que els àngels blancs el cuidaran de nit i de dia!
ResponEliminauna abraçada i felicitats per aquests anys tan meravellosament portats. Molts ànims amic!
El meu agraïment pels vostres bons desitjos.Cadascú de vosaltres m'haveu ensenyat el vostre bon fer, generós sense fissura,...
ResponEliminaEl cop és molt fort, però tinc la gran esperança que arribarem al final feliç. Si us he de dir el que sento, avui ho soc de feliç per que tot podia ser pitjor i en la vida la felicitat hem d'acceptar la que tenim
no la que voldríem, i tal com he posat en el post de la Carme que per mi us representa a tots, tenim el drama, però no la tragèdia.
Gràcies de nou a tots. Una abraçada Anton.
ànims i que es millori el noi.
ResponEliminaDes d'aquí t'envio una fortíssima abraçada, Anton, i molta energia per tu, pel teu fill i tota la familia.
ResponEliminaNo defalleixis i estigues amb ell, que ara és elq ue més et necessita. Nosaltres estarem aquí esperant-te.
Pensaré en tu.
Que el teu fill és restableixi aviat, Anton.
ResponEliminaTot anirà bé.
ResponEliminaUna abraçada.
Esperem que tot vagi bé i el teu fill es recuperi aviat...i per molts anys a tu! 79 anys és molt bona edat.
ResponEliminaànims!
A tots gràcies per estar aquí. Anton.
ResponEliminaMolts ànims i força Anton, esperem tenir-te aquí aviat amb bones noves! :-)
ResponEliminaFeliços 79 anys Anton!! i que en facis molts més!
Gràcies Patri...Anton.
ResponEliminaVa tot millor? Cel·lebro haver-te vist al "finestres".... Com va el teu fill? Esperem notícies bones, eh? Per a tu, una muntanya de petons :)
ResponEliminaCris, va seguint el seu bon curs lentament. Anton.
ResponEliminaEls meus millors desigs per en Josep, una recuperació ràpida! Per molts anys Anton!
ResponEliminaSalutacions cordials des de Finlàndia!
Tot va marxant?
ResponEliminauna abraçada i com diuen ja ens explicaràs el que puguis,aquí som com un veïnat, ja veus, patim com a la vida mateixa.
Petons !!!
Anton, passo pel teu blog i em trobo amb aquesta notícia. Desitjo moltíssim el restabliment del teu fill. No podem estar mai tranquils.!
ResponEliminaTenim bons hospitals! Tot anirà bé. Un petó.
Molts ànims Anton, i espero que es recuperi molt aviat.
ResponEliminaPetons.
Ostres Anton, quin greu que em sap!
ResponEliminaJa m'esranyava a mi no tenir senyals teves quan sempre dones vida al teu i nostre bloc de contes divers. Ho sento moltíssim però cal tenir força i esperança, optimisme i bona energia...Segur
que hi haurà un final feliç, així ho desitgem tots els que t'apreciem i t'estimem. Mil petonassos gegants i molts, molts i molts ànims!!!!
Sílvia