Pàgines

▼

dijous, 25 de febrer del 2010

LLIGADA VA MEVA MA......els meus trenets.

25 – 2 - 10
Lligada va meva ma
A la cua del ruc propi,
Pugem feixucs
Poc a poc la pujada.
Un animalet valent
Que porta una vella sàrria
I en el cornalons...
Plenets, plenets d’esperança
Còdols i tetlles
Del camí pedregós
Dels peus i potes s’aparten
I olivers, ceps i ametllers
Seves rames aplanen
I li diuen al meu ruc :
No perdis mai el que dus
Al cornaló de la sàrria
a

8 comentaris:

  1. zel25 de febrer del 2010, a les 21:03

    Tu si que ets valent, i sí, no perdis mai el que tens...al cor!

    ResponElimina
  2. Carme Rosanas25 de febrer del 2010, a les 23:08

    Un bon trenet! Com sempre!

    Bona nit i una abraçada.

    ResponElimina
  3. Assumpta27 de febrer del 2010, a les 19:54

    Un camí dur... però amb molta gent fent força perquè arribi a bon final :-)

    ResponElimina
  4. Cris (V/N)28 de febrer del 2010, a les 13:35

    El teu coratge, és digne d'admiració.... la evolució és bona Anton? Espero que tot vagi bé i et deixo una forta abraçada com sempre :)

    ResponElimina
  5. assumpta28 de febrer del 2010, a les 19:53

    La costa de vegades és feixuga, però amb aquesta empenta teva hi arribaràs. Un trenet ple d'esperança i optimisme. Bé!!!
    Una abraçada ben forta, Anton!
    ;)

    ResponElimina
  6. Joana3 de març del 2010, a les 20:55

    Amb el camí pedragós calceu-vos sabates fortes de sola i així la pujada serà més suau.
    Que vagi molt bé tot :)
    Bona nit Anton

    ResponElimina
  7. Cris (V/N)4 de març del 2010, a les 18:14

    Per que tu ho vals, i ets un fantàstic poema i un dia tu em vas regalar una flor, jo avui t'en regalo una altra, que la pots passar a recollir quan tinguis una estona.... Et deixo una forta abraçada :)

    http://vistxcris.blogspot.com/2010/03/premi-sunshine-award.html

    ResponElimina
  8. qui sap si...5 de març del 2010, a les 1:05

    Carrega la vella mà
    els cornalons de la sàrria
    que el pare carretejava
    en temps de penúria,
    hi ho fa amb compte,
    tant preuada és la càrrega.
    Troba en l’entrada
    de la casa l’escalfor
    d’un petó del fill al pare,
    a mig carrer,
    encara hi queden restes
    de l’encàrrec
    que no es va fer,
    Al menjador,
    ressonen les encaixades
    i felicitacions d’un nou any
    encara per estrenar,
    A l’altre cornaló,
    hi guarda preuats records
    del fill infant i adolescent,
    dels triomfs i dels desencís,
    del primer amor
    i dels fills que l’han fet avi.
    Puja corretjós amb l’ase petit
    pel costerut carrer de l’esperança,
    on encara no hi ha paviment,
    un descuit de l’ajuntament,
    aparten peus i potes
    còdols i telles
    i mentre pensa
    que voldria el Josep Antoni
    quan es despertés,
    un grapat d’ametlles
    o un plateret d’olives
    acompanyant el porró,
    i mentre pensa
    mira i remira
    de no perdre res
    del que porta el ruc a la sàrria,
    el seu tresor, els seus records.

    ResponElimina