Cèlia, avui i sempre mana el diner,i tots estem supeditats a ell...La persona burda a la lluna... Tinguem sort tots. Gràcies per les teves visites, però sobretot avui.Anton.
Una notícia desastrosa la que hem viscut avui. Com es por permetre convertir les Terres de l'Ebre en un cementiri nuclear? En què estaven pensant? Només ens queda l'esperança que finalment no sigui escollida, perquè la Generalitat (com en tantes i tantes altrs coses) no té competències per a res.
Els nussos també es poden desfer. Tampoc no poden evitar, els que els estrenyen, que amb el pas del temps es podreixin i es trenquin. Sé que no et consolarà el que dic. Només volia fer-te saber que m'he posat les teves sabates per compartir i alleugerar-te dels sentiments que et fan sentir malament.
Jo diria mil vegades no, enlloc del món, no i no... però hi ha tants interessos! No sé qui l'ha de desfermar, com no canviem tota la humanitat...
ResponEliminaCèlia, avui i sempre mana el diner,i tots estem supeditats a ell...La persona burda a la lluna... Tinguem sort tots. Gràcies per les teves visites, però sobretot avui.Anton.
ResponEliminaMira, jo també tinc això al cap, com sempre, vaja...avui parlo d'això.
ResponEliminaI gràcies, Antón, sempre hi ets... Un petonàs!
No sé qui ho podrà desfermar, doncs n'hi ha que l'estan tibant ben fort. No ho entenc, no m'entra al cap. Interessos? Tots!!!
ResponEliminaCrec que es farà alguna cosa, n'estem ben farts i això ja fa que surti de mare. Prou!!!
Petons, Anton.
Una notícia desastrosa la que hem viscut avui. Com es por permetre convertir les Terres de l'Ebre en un cementiri nuclear? En què estaven pensant?
ResponEliminaNomés ens queda l'esperança que finalment no sigui escollida, perquè la Generalitat (com en tantes i tantes altrs coses) no té competències per a res.
Els nussos també es poden desfer. Tampoc no poden evitar, els que els estrenyen, que amb el pas del temps es podreixin i es trenquin.
ResponEliminaSé que no et consolarà el que dic. Només volia fer-te saber que m'he posat les teves sabates per compartir i alleugerar-te dels sentiments que et fan sentir malament.
Mare meva quin embolic!! Ja ho has representat bé amb aquest nus... un simbolisme magnífic!
ResponElimina