Bat el sol d'hivern
damunt la porta closa
gat xafarder.
El temps s'ha endut
els records i paraules.
Queda l'escalf
dels genaris al test. CARME
Aquarel·la pròpia
Si voleu veure l'original fotogràfic obra de - l'assumpta- el trobareu en el blog SECRETS COMPARTITS.
No hi entren ni els records
Per la portalada oberta.
Anys foren de goig plens,
Ara, sol un gat queda
Per pixar les rústegues flors
Que donen un xic de vida.
Temps foren altres temps
De tips de crits de guerra,
De treball, de prepotència.
Es mermaren un dia...
Defallí com vent calm
Que senyala gelada nit.
I, ara, les restes caminen
El xàfec de passada glòria
Amb records de cassola plena
I sega que omple graners.
Ara, paller sense pal digne
Espera l’últim vent
Que arrasi fantasia
D’un ahir de mantell
De realesa.
Preciós, Preciós, Preciós, Preciós, Preciós, Preciós, Preciós, Preciós, Preciós!!!
ResponEliminaUna magnífica aquarel·la que em fa, no cal dir-ho, especial il·lusió que hagis dibuixat.
El poema l'has encertat totalment, per emotiu, pels records de temps passats i per la seva situació actual.
Actualment, només hi viuen dues famílies (encara que hi ha 3 cases rurals i 1 restaurant), però de temps passats, en els seus petits carrers hi resten encara les ombres de la història i les petjades de llegenda.
De tot cor... GRÀCIES, ANTON!!!
=)
Avui tenim boira baixa i núvol alt. M'he quedat per aquí arreglant amb la mestressa els regals per demà per les netes.he pogut posar-ho abans.
ResponEliminaM'alegra que et complagui... un petit obsequi del rei mag Anton... si jo pogués ser-ho... Implantaria la Pau i l'Amor i tenint això ho tindríem tot, son articles que és complementen.
I que la salut la tinguem plena, t'ho desitjo de cor. Anton.
Rei Mag Anton!
ResponEliminaM'agrada! Sí!
Un preciós regal de reis, i tant!!!
Aquí tenim un temps semblant i fa frescota.
Tu arreglant els regals per les netes, que bonic i quina il·lusió! només cal esperar veure les seves cares de goig!!! Ja ens ho explicaràs.
(jo fent la neteja de l'escala de veins que aquesta setmana em toca a mi... aaagggrrr) temps millors vindràn, hahaha!
Mil petonets, Anton!
=)))
Torno!
ResponEliminaVull dir que sí, que cal veure les cares de goig de les netes... però pel forat del pany... m'agradaria veure les vostres, que seràn realment il·lusionades també.
;)))
Doncs, sí, preciós! M'agraden aquestes col·laboracions i complicitats. Us felicito a tots dos! feu un bon tandem.
ResponEliminaUna abraçada.
He decidit afegir-m'hi!
ResponEliminaQue bé!!!
ResponEliminaQue bé!!!
Que bé!!!
Carme, em suposo que l'Anton també (bé, ni ho dubto!!! hahaha), però jo m'alegro molt i molt i més que t'uneixis a la màgia de la llegenda del petit poble que ha perdut els records...
Mil petonets també per la Patge Reial Carme!
=)))
per segon cop, felicitats als tres
ResponEliminaFelicitats Antón, a tú per generós i acompanyar i a la bona companyia que t'envolta!
ResponEliminaus ha quedat molt bonic , totes aquestes visions d'unamateixa imatge
ResponEliminaHo he vist a ca la Carme i ho trobo magnífic!!
ResponEliminaQueda preciós veure aquestes visions diferents d'una mateixa imatge... i totes ben maques!! :-))
Quan les coses es fan des del cor, és quan surten millor, ja ho veus!
ResponEliminaSi ho haguèssim planejat, mai no hauria quedat tan bonic.
Felicitats Rei Anton!!!
=)))