10 – 12 – 09
S’havien posat d’acord al néixer al temps?
Brandarien juntes empeses pel ventijol?
El coreògraf marcaria pautes en sos peus?
Jugarien plenes d’olor, nues, mirades pel sol.
..............
Quin poema - pregunta - reflexió més bonic! Em fas venir ganes de respondre'l:
El temps de néixer
va ser un i compartit,
sense més acords
que la força de la vida.
I brandaran juntes
gronxades pel ventijol,
inventant un moviment
de dansa sense pautes.
I ens encomanaran olors
i nueses mirades pel sol.
Quin poema - pregunta - reflexió més bonic! Em fas venir ganes de respondre'l:
ResponEliminaEl temps de néixer
va ser un i compartit,
sense més acords
que la força de la vida.
I brandaran juntes
gronxades pel ventijol,
inventant un moviment
de dansa sense pautes.
I ens encomanaran olors
i nueses mirades pel sol.
Gràcies, Carme, això és de faula. No sé si somnio,però em veig en aquelles pàgines de P.Itinerants que gràcies a tu veurem a ull obert.Anton
ResponEliminaQuè maco!!!
ResponEliminaTos dos, eh? que feu un bon duet!! :-)
A mi també m'ha fet pensar en Personatges Itinerants!! ;-))
I, una vegada més, vull elogiar les teves fotos, Anton,... les flors amb el sol que les il·lumina, es veun tan precioses!!
M'encanta trobar-me amb aquestes col·laboracions, d'on en surt encara un pom més maco (si cap) que el de la fotografia de l'Anton.
ResponEliminaEncertades preguntes i encertada la resposta. Us felicito a tots dos!!!
Que tingueu un feliç dia.
=)))