Ja veieu com passo el ratet comunicant-me amb vosaltres. Foto sorpresa de la Mariona,
Tinc entès que la Mireia ha proposat, el que ella en el seu blog va fer fa uns dies,escriure a ma el post que normalment fem amb lletres de teclat.Avui m'ha caigut bé i així em presento amb lletra escrita amb boli Pilot de punta fina. És el que faig servir normalment.
23 – 11 -09
Ai, companys Blogaires.
A la meva edat la ploma
Ja pixa fora del test.
L’eixidiu, de vegades, goteja
I els calçotets mullats
Escalden les tenebres.
No vulgueu escriure a ma
Quan l’era digital
Us acull en la xarxa
I sense patiment notori
Podeu teclejar amb els dits
El que abans costava un calvari.
Per senyalar feu servir el dit,
Per escriure, el teclat de la clepsa
que, si aquesta falla,....
DOMINUS VOBISCUM....!!!!!
Sempre amb vosaltres. Anton.
Eim Anton, ara un poema i tot escit a mà! Jo també crec que és més fàcil escriure amb el teclat
ResponEliminaTe'l puc robar? N'estic fent un recull
a mà o a màquina et continuarem llegint
ResponEliminaMolt original Anton! Escribim de la manera que sigui però continuem escribint :)
ResponEliminaUn trenet a pèl i ploma i amb benedicció inclosa, això no té preu!!!
ResponEliminaM'ha agradat moltíssim també aquest post i la lletra, s'enten força bé.
Gràcies per compartir també amb nosaltres, aquesta "intimitat".
Petoooons, Anton.
=)))
Jo estic per servir en el que sigui capaç de fer per tots, sense exclusió.
ResponEliminaNo sempre he fet aquest tipus de lletra. Des de redondilla, anglesa, gòtica...I les adaptacions de cada un i en el moment i necessitats Acostumo també a fer-ho en tot majúscules, el meu pare també ho feia i els fills em segueixen, ara és molt lent
Gràcies a tots.Anton.
Estimat Anton. A mí sempre m'ha agradat escriure a mà i ho faig encara quan prenc apunts (evidentment). És una delícia. No hem de perdre el costum.
ResponEliminaPetons.
Jajaja Anton!! Dominus tecum :-))
ResponEliminaMARTA.- Encara que a màquina hi he escrit molt, a llapis o a ploma, no et dic.Com que el paper anava escàs
ResponEliminaescrivia a l vora del full del diari, figura't. Anton.
ASSUMPTA.- Ja veus que va de broma.
ResponEliminaDOM. VOB... és deia molt a la Vilella quan jo hi vivia de petit, després de la guerra. En les processons, hi havia un home gran que per que tot transcorregués en ordre, anava amb un pal llarg anant picant a terra i exclamant : - ALINEEU'S BÉ, ORA PRO NOBINS.--
Mira, coses dels records d'infants.
Anton.
M'ha agradat molt la teva lletra però ens hauries d'explicar com és que has canviat tantes vegades d'estil! El que sí que és, és un bonica lletra amb personalitat!
ResponEliminaA mi també m'agrada la teva lletra, també trobo com diu la Cèlia que té personalitat i a més a més, ordenada, plàcida i jo hi veig molt equilibri. No sóc grafòloga... pe`ro és el que hi veig!
ResponEliminaAmb tots aquests "apunts fets a mà" que van sortint es comprova que en cosa de lletres es compleix allò de "tants caps tants barrets".
ResponEliminaEn l'escrit que ens mostres la teva lletra és completament llegible i està molt bé. I una altra cosa, jo quan escric ràpid també m'he acostumat a fer-ho en majúscules per facilitar (facilitar-me) la lectura.
Jo també crec que no hem de deixar d'escriure a mà...És un art que no es pot perdre!
ResponElimina