
22 – 11 – 09
Disbauxa etiquetada
d’aniversari.
Rosaris de carn a l’aire
en mostrari de botiga.
Olors insensats
per cobrir nueses.
Mercat per vendre
el criteri insuls...
Fins l’aigua
s’aquieta en la platja
pecaminosa d’adulteris.
Les sabates, cegues,
no son periscopis
per exaltar melics.
I les portes no tanquen
la tenebra de la solitud
en la universalitat
de pensaments dejectes.
Improperis interns
que saluden bajanades
Rics de butxaca
que riuen la misèria d’ànima.
Betsellers de podridura.
Amen.
:) Anton, els hem deixat ben planxats, entre tots! Una abraçada.
ResponEliminaJulins, Anton! Pobra penya, com me'ls has deixat! jejejje
ResponEliminaJe,je
ResponEliminaQuina colla que hi ha per aquesta piscina!
Estan quedant ben retratats!
=)
Ostres Anton, una bona descripció d'aquesta colla de desvagats i d'aquestes festetes d'alta societat. Felicitats!
ResponEliminaBona Anton, molt bona, jajajaja :) Una abraçada!
ResponEliminaMolt bó!
ResponEliminaOstres! ben retratats! jajaj
ResponEliminaJajajaja entre tu i la Carme els heu ben retratat! :-))
ResponEliminaPerò és que penso el mateix que vosaltres... em fa angunia a mi aquesta gent "rics de butxaca... misèria d'ànima"...
Culló... quin plan... xDDD
ResponElimina"Rics de butxaca
que riuen la misèria d’ànima"
Quina GRAN frase!!!
Pobres! Molt ben escrit!
ResponEliminaQuin repàs... Plas, plas, plas
ResponEliminaOstres, l'amen final ha quedat lapidari! Deixa'ls que es diverteixin, total, un cop cada tres anys :)
ResponEliminaSi ja ho diuen que no és or tot allò que lluu.
ResponEliminaBon retrat versaire !!
ResponEliminaUn bon retrat, Anton, dur, però bo... :-)
ResponElimina(M'estic posant al dia de RRCC :P)