27 – 10 – 09
Trenca a trossets l’alegria,
fes-ne granets blans de sorra
que els peus de qui sigui
els senti com miraculós bàlsam.
Trenca a trossets l’alegria
i amb somriure escampa-la
per on passes, sense orgull,
amb la ma estesa oferint .
Trenca a trossets l’alegria,
posa-la al vi que convides,
a la carícia dels teus dits,
a la paraula que parles.
Trenca a trossets l’alegria...,
Fes-la immortal.
..............
27 – 10 – 09
No ploris més.
Fes teu el somriure.
Oblida les angoixes
Que t’aplanen gola i pit
I no et deixen respir
Supera el costerut camí
Que tens davant...
Dalt veuràs la plana verda
Del teu profitós demà.
No ploris...!!
Somriu....!!!!
Et faré cas, Anton: trencaré a trossets l'alegria i provaré d'escampar-la amb el somriure, el vi, les carícies i les paraules.
ResponEliminaEm sembla una bona proposta.
Carme, tu ja ho fas això.Crec que quan donem alegria a altre, nosaltres també rebem la compensació... Si al que plora li em de donar consol, no consell... També escampant la nostra alegria fent-ne particeps - si se'ns accepta - podem donar felicitat a altre i optimitzar-lo...Anton.
ResponEliminaMoltes vegades no sé com comentar-te però el no plorar, el riure i el què ens ofereixes sempre m'omple.
ResponEliminaAnton,
ResponEliminaA casa teva sempre sembla primavera!
petons
Cesc, aquests trenets els vaig posar a l'estació després de llegir-te. No vull dir que contesti el que deies, sinó que em va inspirar els dos trenets i els he posat avui pensant en tu. No sé jo parlar com tu ho fas de tu mateix, soc vell i encara no hi he arribat a parlar de mi, potser ja no hi seré a temps o també es que varem estar davall del peu del prepotent i no aixecàvem la veu per por i no podíem dir els sentiments... No eram lliures, comparant amb el que som ara encara que veiem l'estultícia dels qui ens manen.Anton
ResponEliminaMira, Joana, no se'n treu res de fer-te víctima, has de retornar a la vida real altra volta... I no és que no hagi plorat, però a tots toca, més o menys, però toca.Anton.
ResponEliminaQuè maco això de repartir trossets d'alegria per tot arreu! :-))
ResponEliminaAi, Anton, si molta gent es posés d'acord per fer-ho!!
Assumpta, volem que ens en donin , però donar-ne...Això de que volem ser propietaris de tot.
ResponElimina