Ahir, remirant el Blog de la CRIS em vaig donar compte que n'edita un altre. Tracta sobre finestres que ella hi posa de la seva collita i també si en volem enviar-li nosaltres. En té ja un bon reguitzer i no sabria quina triar. Això em va inspirar a fer-hi uns trenents dels que acostumo a fer jo. Per poder seguir una pauta, li vaig demanar, i concedit el permís, avui n'edito uns sobre la primera finestra que hi va entrar. Gràcies Cris. Si hi voleu entrar aquí poso la porta.
1 ..... 17 – 10 -09
La varen emmarcar
per protegir-la.
Hi posaren pintura blanca
enquadre de fusta blava
i severs barrots...
per que cap lladre
de causes pròpies
causés enuig.
En replà guardava
vida emparrada...,
i el tresor de la velleta
que un jorn se’n anà
Que ningú gosi tocar
les joies que gelosa guarda
alienes al seu passat
.
Continuen vida i estança
fins un dia llunyà...
que és lluny?
Qui ho sap.
Té una bona col·lecció de finestres, la Cris. I el teu poema, com sempre donant més vida a la imatge.
ResponEliminaSempre trobes el punt...hi hauria moltes joies que hauríem de protegir, i no en faríem prou amb les reixes menudes...
ResponEliminaAra m'ha recordat!!! el fugisser cop d'ull de la finestra-gran d'ahir a la nit quan vaig passar pel carrer i vaig pensar "altre cop a la Torre i no he pogut anar a fer-la petar" i penso:- que deu fer l'Anton? i zasssssss miro cap dalt i...L'Anton estava tancant la cortina!!! Mira el que ha fet aquesta finestra.
ResponEliminaAntón, gràcies, de tot cor. Ets una persona fantàstica, escrius com els grans poetes i és un luxe llegir-te. T'envio una forta abraçada, m'has emocionat!
ResponElimina